L'arxiduc (Augsburg, 1871)* cita la cirera comosa, sense més, com una varietat que es fa a Mallorca, una de les més preuades, i la primera que madura, al mes de maig, mentre que la resta ho fan successivament fins al mes d’agost. La cirera comosa grossa que es conserva
...
El cirerer de'n Tenalles fa una cirera de fermesa mitjana, mida petita, reniforme, amb l’epidermis vermell fosc, la polpa de color vermell mitjà i el peduncle curt. L'anàlisi genètica la distingeix notablement de la resta de varietats de cirerer presents
...
El cirerer d'escata fa una cirera de fermesa i mida mitjana i reniforme. El color a l’epidermis és vermella mentre que la polpa és de color rosa i té un peduncle bastant característic per ser molt llarg. Presenta un contingut de sucres
...
Augsburg (1871)* cita la cirera del capellà entre les més comunes de Mallorca, juntament amb les comoses, de serró, d'en Costa, d’en Moretí, d&rsquo
...
El cirerer de gelosa de mèrlera fa una cirera de fermesa i mida mitjana, reniforme, amb l’epidermis vermella fosc, la polpa de color vermell mitjà amb el peduncle curt. Presenta un contingut de sucres de 20,44 °Brix. És una varietat de floració
...
El cirerer negrins fa una cirera de fermesa consistent i mida mitjana, cordiforme, amb l’epidermis de color negre , la polpa de color vermell fosc amb el peduncle mitjà. Presenta un contingut de sucres de 26,30 °Brix. És una varietat de floració
...