La segona de les més conegudes figuesflors a Mallorca és considerada de poca qualitat (comuna) comparada amb la ‘Roja’, en canvi a la península cultivars de semblants característiques són les més conreades cmercialment. Es caracteritza

Ens trobem davant una genuïna figa de porc. La duresa de l'epidermis juntament amb la facilitat per a deshidratar-se i endurir-se la fan pràcticament indestructible, això permet aprofitar gran part de la collita. L'epidermis, un cop madura la infructescència

Estelrich considera la ‘Bergunya’ com una sinonímia d'‘Hivernenca’; totes dues comparteixen trets diferenciadors del fruits i del fullam, encara que la ‘Bergunya’ es distingeix per una epidermis més prima i delicada, però resistent

Sembla del grup de les alacantines i és l'única juntament amb l'‘Alacantina’ i ‘Jorba’ amb el color groguenc de polpa.

A pesar de fruitar dues collites no és gaire coneguda com a cultivar bífera. La precocitat de maduració i l'abundància de formes asimètriques confirmen el seu genotip.

És bona d'identificar per una de les seves pitjors qualitats: la sensibilitat al badament. Malgrat això, es va estendre molt per Mallorca, gràcies a la bona qualitat de les figues, tant fresques com per a sequer.