L'arxiduc (Augsburg, 1871)* explica que el cultiu del taronger és conegut des del temps dels àrabs, que tarongers i llimoners constituïen una de les fonts principals de riquesa de Mallorca i un dels seus ornaments més rellevants i que "llimoners i tarongers són conreats sobretot a es valls protegides per la part muntanyenca de Sóller, Fornalutx, Deià, i Pollença, i molt poc en altres llocs de l'illa, ja que requereixen l'abric del vent i, a més, aigua abundant". Actualment es conserva a la col·lecció de cítrics de sa Granja.

*Suau, T. “Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears: albercocs, cireres, garroves, peres, pomes i prunes”. 2016.

La varietat de taronger granito de oro té el port erecte i no presenta partenocarpia. Tant la floració com la maduració són mitjanes. Les fulles són mitjanes amb un pecíol ben curt. El fruit té la longitud mitjana però el diàmetre petit. El diàmetre màxim està desplaçat cap a l'extrem distal. La taronja és de color taronja, tant a la pell com a la polpa. La pell és mitjana i amb certa rugositat.