La figuera es va localitzar a la finca de Son Quartera, a Llucmajor, i estava datada des de l’any 1848. Actualment conservada també a la finca experimental de Son Mut Nou i a la finca pública de Son Real.
La varietat Renyeca, anomenada així per ser originària de la regió del Renyac francès, probablement va ser introduïda a les Illes Balears pels religiosos del sud de França.
L’arbre té una vigorositat mitjana-alta, de bon desenvolupament, de copa un poc irregular, de branques curtes i clares, amb una collita bastant fecunda i un període de collita mitjà.
Les figues són de forma esfèrica un poc ovoidal, no massa grans, de color negre i morat clar a la part superior envoltant el pecíol, molt curt i molt fort, pel que tenen una difícil abscisió. Normalment es recullen sense pecíol ja que es queda a l’arbre. Presenten un alt percentatge de fruits aparellats i baixes formacions anormals. L’epidermis és prima i fina, la polpa vermellosa, de sabor poc dolç, fada. L’ostíol és quasi sempre estrellat i absent de gota de mel. Són mitjanament resistents a les pluges i al transport, resistents a l’obertura de l’ostíol i molt poc susceptibles al despreniment. Quan maduren es sequen a l’arbre, ja que no es desprenen o bé són molt poques les que ho fan.
Les fulles són majoritàriament trilobulades, poques són unilobulades. Amb marges serrats marcats, pilositat present al revers, i amb un angle peciolar agut.
Varietat exhaurida del conreu de les Illes, ja de per si molt poc coneguda i conreada.
| Fenologia | |
|---|---|
| Data inici de la brotació | 12-18 de març |
| Distribució de la collita | Figues agostenques |
| Inici de la maduració | Tardana (15-31 d'agost) (16 d'agost - 22 de setembre) |
| Plena maduresa de les figues | Mitjana (11-31 d'agost) (16 d'agost - 22 de setembre) |
| Període de collita (dies) | Mitjà (21-40 dies) |
| Data d'abscisió de fulles | Finals d'octubre |
| Arbre i ramificació | |
|---|---|
| Hàbit de creixement | Obert |
| Vigor | Mitjà |
| Port | Espargit |
| Ramificació | Dominància apical present, desenvolupament lateral present |
| Densitat de ramificació | Mitjana |
| Forma del borró terminal | Cònica |
| Color del borró terminal | Verd groguenc |
| Llargària dels brots (cm) | Mitjana (11-20 cm) (12,7) |
| Diàmetre dels brots (mm) | Prim (< 10 mm) (8,7) |
| Color dels brots | Marró |
| Tendència a emetre tanyades | Nul·la |
| Presència de bonys nodals | A la soca i les branques |
| Fulla | |
|---|---|
| Color de la fulla | Verd fort |
| Nombre de fulles/brot | 7,36 |
| Nombre de lòbuls | Enteres i trilobades (Principalment Trilobades) |
| Amplada de la fulla (cm) | 17 |
| Llargària de la fulla (cm) | 15,5 |
| Presència de dents als lòbuls | Presents |
| Marges dels lòbuls | Serrat (Poc marcats) |
| Sinus peciolar | Pla (40-90 graus) |
| Densitat de pèls a l'envers | Nombrosa |
| Densitat de pèls al revers | Nombrosa |
| Llargària del pecíol (cm) | Mitjana (5-8 cm) (5,5) |
| Diàmetre del pecíol (mm) | 5,4 |
| Secció del pecíol | Redona |
| Color del pecíol | Verd groguenc |
| Fruit | |
|---|---|
| Forma segons la situació del diàmetre màxim | Esfèrica-ovoidal |
| Forma (I= amplada/llargària) | Globosa o circular (I = 0,9-1,1) |
| Percentatge de siconis emparellats (%) | 0 |
| Pes (g) | 22,83 |
| Amplada del fruit (mm) | Petita (28-38) (35) |
| Llargària del fruit (mm) | Curta (29-46) (32) |
| Uniformitat de les dimensions | Uniforme |
| Simetria | Simètric |
| Diàmetre de l'ostíol (mm) | 2-3 |
| Gota a l'ull | Absent |
| Grandària de les esquames | Petita |
| Color de les esquames | Vermelloses |
| Color del peduncle del fruit | Groguenc |
| Forma del peduncle | Cilíndric |
| Llargària del peduncle (mm) | 2-3 |
| Formacions anormals (%) | 0 |
| Abscició del peduncle | Difícil |
| Facilitat de pelada | Molta |
| Costelles | Poc marcades |
| Clivells | Escassos |
| Forma dels clivells | Longitudinal |
| Gruix de l'epidermis (mm) | Prim (<0,3) |
| Textura de l'epidermis | Fina |
| Color de fons de l'epidermis | Negre i morat clar |
| Color de l'albedo | Blanquinós |
| Color de la polpa | Vermell |
| Cavitat interna | Petita |
| Quantitat d'aquenis | Molts |
| Sabor | Fat |
| Consistència del fruit | Blana |
| Característiques de les figues seques | |
|---|---|
| Color | Fosc |
| Període d'assecament | Curt (<8 dies) |
| Caràcters agronòmics | |
|---|---|
| Eficiència productiva (núm. fruits/brot) | 4,17 |
| Rendiment per arbre | Mitjà |
| Resistència al transport | Baixa |
| Resistència a agrit | Susceptible |
| Resistència a badament | Resistent |
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació |
|---|---|---|---|
| Ex situ | Mallorca | Llucmajor | Col·lecció de fruiters a Son Mut Nou |
| Ex situ | Mallorca | Santa Margalida | Col·lecció de fruiters a Son Real |
| Objecte | Autors | Títol | Editorial | Arxiu | Any |
|---|---|---|---|---|---|
| Llibres i altres monografies | Pons Bocana, M. | Les figueres a les Illes Balears. Camp d’experimentació de Son Mut Nou (Llucmajor) | 2009 |
| Gener | Febrer | Març | Abril | Maig | Juny | Juliol | Agost | Setembre | Octubre | Novembre | Desembre | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Sembra al sòl | X | |||||||||||
| Planter | X | |||||||||||
| Transplantament | X | |||||||||||
| Floració | X | |||||||||||
| Recol·lecció | X |
| X | Y |
|---|---|
| 7m | 7m |
| Maneig |
|---|
| Entutorat |

![]() |
![]() |