La figuera es va localitzar a la finca de Son Quartera, a Llucmajor, i estava datada des de l’any 1848. Actualment conservada també a la finca experimental de Son Mut Nou i a la finca pública de Son Real.
La varietat Renyeca, anomenada així per ser originària de la regió del Renyac francès, probablement va ser introduïda a les Illes Balears pels religiosos del sud de França.

L’arbre té una vigorositat mitjana-alta, de bon desenvolupament, de copa un poc irregular, de branques curtes i clares, amb una collita bastant fecunda i un període de collita mitjà.

Les figues són de forma esfèrica un poc ovoidal, no massa grans, de color negre i morat clar a la part superior envoltant el pecíol, molt curt i molt fort, pel que tenen una difícil abscisió. Normalment es recullen sense pecíol ja que es queda a l’arbre. Presenten un alt percentatge de fruits aparellats i baixes formacions anormals. L’epidermis és prima i fina, la polpa vermellosa, de sabor poc dolç, fada. L’ostíol és quasi sempre estrellat i absent de gota de mel. Són mitjanament resistents a les pluges i al transport, resistents a l’obertura de l’ostíol i molt poc susceptibles al despreniment. Quan maduren es sequen a l’arbre, ja que no es desprenen o bé són molt poques les que ho fan.  

Les fulles són majoritàriament trilobulades, poques són unilobulades. Amb marges serrats marcats, pilositat present al revers, i amb un angle peciolar agut.

Varietat  exhaurida del  conreu de les  Illes, ja  de  per  si  molt  poc  coneguda  i conreada.