Cap a 1860 s’introduí de forma amplia el cultiu dels caquis japonesos a Europa, cap 1870 es començaren a diferenciar varietats. La variabilitat de l’espècie no només es presenta  en la forma dels fruits, si no també en la proporció de flors mascles a l’arbre i en la possibilitat de produir fruits amb llavors.

Es tracta d’una varietat vigorosa de posat semi-erecte i que arriba a formar arbres destacats per la seva mida. Les fulles són de forma el·líptica ampla, de base aguda ampla, i àpex acuminat. El caqui gros se correspon amb un caqui de bona mida i excel·lent qualitat en la maduració optima. No obstant és molt delicat en el maneig per la seva prima pell, que sol crivellar-se i dificulta la comercialització.