Els ginjolers són arbusts de procedència oriental, que pareixen ser estat introduïts per els agricultors àrabs. Segons Plini, el ginjoler va ser introduït a Roma, procedent de Síria, per el Cònsul Sexto Papinio, en el segle I, a finals del regnat de Augusto. I proporciona una il·lustració d’un ginjoler cultivat a un hort d’Espanya. (RIVERA ET AL. 1997).

Planta de mida discreta entre els 2 i 5 metres. Soca irregular, té pell llisa i grisosa els primers anys, que esdevé escorxa més castanya, irregular i gratallosa després. L'inici de la floració té lloc a mitjans d'abril, mentre que la maduració sol començar a finals d'agost i per tot setembre. Les branques són primes, flexibles i tortuoses, de color gris clar. La capçana té un format irregular. La fulla és de color verd fosc lluent.

El fruit és de forma cònica o aperada i sol tenir un gust dolcenc. La posició de la part més ampla sol estar ubicada als extrems. El seu color predominant és el vermell, que vira a marró en la maduració. També Forma clapes i punts grocs distribuïts irregularment per la pell. La polpa sol ser de color blanc verdós, i només té un sol pinyol que acaba en punta en un sol extrem.