Els ginjolers són arbusts de procedència oriental, que pareixen ser estat introduïts per els agricultors àrabs. Segons Plini, el ginjoler va ser introduït a Roma, procedent de Síria, per el Cònsul Sexto Papinio, en el segle I, a finals del regnat de Augusto. I proporciona una il·lustració d’un ginjoler cultivat a un hort d’Espanya. (RIVERA ET AL. 1997).

Els exemplars d'aquesta varietat són d'uns dos metres d’alt. La floració s'inicia a mitjans de mes d'abril, i la maduració comença per setembre. Té espines ganxudes dispostes per parelles, soca i branques tortuoses, i la capçada té una forma irregular. Es tracta d’una varietat d'escassa rellevància quantitativa.

Les flors són pentàmeres, grogues, amb corimbes axil·lars. Les fulles són ovalades – rodones, dentades, obtuses, tormentoses, trinervades, amb estípules espinades. També són de color verd clar, lluents i ferruginoses pel revers, igual que les branques.