Origen de la varietat
Tradicionalment s'ha cultivat a l'illa d'Eivissa, i actualment continua cultivada en alguns horts familiars.
Descripció de la varietat
La mongeta vermella és una de les mongetes tradicionals d'Eivissa més coneguda i recordada gràcies al seu color cridaner. És una varietat de mata alta, i per al seu cultiu és recomanable entutorar-la, la beina és semiplana a la seva immaduresa, i oval al moment de l'ompliment de la beina, té un color base groc amb taques de vermell magenta clar que cobreixen gairebé la totalitat de la beina.
La beina compta amb un grau de curvatura molt feble en forma còncava. La llavor té una forma circular a el·líptica, i és de color marró amb taques marrons fosques.
Es pot sembrar a l'abril per collir fins a l'agost, ia l'agost per collir fins al novembre i el desembre.
Usos i coneixements
Consum humà
La mongeta Vermella es cultiva per a consum humà, marca el gra amb precocitat, cosa que indica que es pot destinar a consum en seca, a més es pot consumir en fresc, encara que hi hagi millors varietats per a aquest tipus de consum. Hi ha molts plats tradicionals en què s'utilitza la mongeta bombeta: el bullit, el bullit fresc, guisats...
La primera sembra de la mongeta es realitza per a Sant Vicent i la segona, a l'agost, es porta a terme el dia de Sant Llorenç (10 d'agost) o de Sant Bartomeu (24 d'agost), segons diverses fonts entrevistades.
Observacions
Les mongetes són elements molt valorats i bàsics en l'alimentació tradicional mediterrània, tant pel nivell nutricional com per la capacitat d'emmagatzematge per ser consumides durant tot l'any. És per aquest motiu que existia una gran diversitat de varietats diferents de mongetes a cada territori. Les illes Pitiüses no en són una excepció. Els testimonis han esmentat diverses varietats de mongetes, algunes probablement extintes, com la palaueta, del confitet, palava vermella, bombeta, de la punxa, plana, de metro, grogueta, d'Alger, de la reina, banya de cabra, "garbancera", xebel·lina... És probable que se n'hagin conservat les més humides.
Hi ha varietats comercials molt similars, que es poden confondre amb la varietat local.
Caràcters morfològics de la varietat
| Planta |
| Tipus de creixement |
Enfiladissa |
| Intensitat de color verd de la fulla |
Mig |
| Inflorescència |
| Color de l'estendard de la flor |
Blanc rosaci |
| Color ales |
Blanc |
| Beina |
| Longitud beina (exclòs bec) (cm) |
13,3 ± 1,7 |
| Amplada beina (mm) |
1,71 ± 0,1 |
| Forma secció transversal (a nivell d'una llavor) |
Oval |
| Color del fons de la beina |
Groga |
| Intensitat del color del fons de la beina |
Mig |
| Color secundari |
Vermell |
| Filament en la sutura ventral |
Absent |
| Longitud del bec (mm) |
Mig |
| Curvatura del bec de la beina |
Feble |
| Llavor |
| Forma de la llavor (secció longitudinal central) |
Circular - el·líptica |
| Número de colors de la llavor |
Dos |
| Color principal (superfície més gran) |
Marró |
| Color secundari predominant |
Marró |
| Pes de la llavor (g) |
0,67 ± 0,07 |
Característiques agronòmiques
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
|
Gener |
Febrer |
Març |
Abril |
Maig |
Juny |
Juliol |
Agost |
Setembre |
Octubre |
Novembre |
Desembre |
| Sembra al sòl |
|
|
|
X |
|
|
|
X |
|
|
|
|
| Planter |
|
|
|
X |
|
|
|
X |
|
|
|
|
| Transplantament |
|
|
|
X |
|
|
|
X |
|
|
|
|
| Floració |
|
|
|
|
|
X |
|
|
X |
|
|
|
| Recol·lecció |
|
|
|
|
|
X |
X |
X |
X |
X |
X |
X |
Característiques agronòmiques
