Augsburg (1871)* ja la citava com una de les varietats que es feien a Mallorca.

*Suau, T. Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears:
albercocs, cireres, garroves, peres, pomes i prunes. 2016.

Augsburg (1871)* cita la cirera del capellà entre les més comunes de Mallorca, juntament amb les comoses, de serró, d'en Costa, d’en Moretí, d’en Tenalles, de gra ide serronet. La que es conserva a la col·lecció amb aquest nom, fa una cirera de fermesa mitjana, mida mitjana i reniforme. El color a l’epidermis és vermella, i vermell fosc a la polpa. El seu peduncle, molt curt, el fa característic. Presenta un contingut de sucres de (20,64 °Brix). L'anàlisi genètica de la varietat la considera sinonímia de les varietats de gelosa de mèrlera, comosa i d'escata, tot i que morfològicament, la de capellà i d'escata són notablement diferents.

*Suau, T. Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears: albercocs, cireres, garrobes, peres, pomes i prunes. 2016.