El cirerer bord de Planícia fa una cirera de mida mitjana, de fermesa consistent i reniforme. El seu color és negre a l’epidermis i la polpa de color vermell fosc amb el peduncle molt llarg. Presenta un contingut de sucres de 23,70 ±
...
El cirerer bord de Planícia fa una cirera de mida mitjana, de fermesa consistent i reniforme. El seu color és negre a l’epidermis i la polpa de color vermell fosc amb el peduncle molt llarg. Presenta un contingut de sucres de 23,70 ±
...
La cirera de la cabana grossa és molt petita i fa una cirera de fermesa molt consistent i cordiforme. L'epidermis és de color vermell fosc i la polpa de color vermell mitjà amb el peduncle molt llarg. El seu contingut de sucres és
...
L'arxiduc (Augsburg, 1871)* explicava que era una varietat que es fa a Mallorca, una de les més preuades, i la primera que madura, al mes de maig. La cirera és reniforme, de mida i fermesa mitjanes, amb l’epidermis de color vermell fosc, la polpa de color vermell
...
L'arxiduc (Augsburg, 1871)* cita la cirera comosa, sense més, com una varietat que es fa a Mallorca, una de les més preuades, i la primera que madura, al mes de maig, mentre que la resta ho fan successivament fins al mes d’agost. La cirera comosa grossa que es conserva
...
El cirerer de'n Tenalles fa una cirera de fermesa mitjana, mida petita, reniforme, amb l’epidermis vermell fosc, la polpa de color vermell mitjà i el peduncle curt. L'anàlisi genètica la distingeix notablement de la resta de varietats de cirerer presents
...
El cirerer d'escata fa una cirera de fermesa i mida mitjana i reniforme. El color a l’epidermis és vermella mentre que la polpa és de color rosa i té un peduncle bastant característic per ser molt llarg. Presenta un contingut de sucres
...