Augsburg (1871)* parla de la cirera de serró com una de les varietats més preuades que es fan a Mallorca, mentre que Alcover-Moll (1950)* la considera relativament petita, amb molt de pinyol, no molt bona i madura devers l'agost. El cirerer de sarró que es conserva

És un ciuró petit, rodonet i de color terra; molt gustós i cremós. Necessita més temps de cocció que els habituals, no se pela i la consistència és forta. També és molt apreciat com a aliment pels porcs, sent un bon

Col arrissada de mida mitjana i color verd fosc, d’acop poc espès i amb l’interior groguenc. La forma de la fulla és circular, i l’acop fa un poc de punta. És una col interessant per cuinar i és apreciada tant per les seves

La col pagesa tradicional eivissenca és una varietat de col que es caracteritza per l’enorme grandària del seu cabdell. Rodó i un poc eixatat, el cabdell pot arribar a mesurar 30 cm de diàmetre i pesar fins a 5 kg. Les fulles externes són lleugerament

Colflori extra-primerenca, de sabor dolcenc i tendra. De textura cruixent i cuitosa. La planta no és massa vigorosa i aguanta bastant bé la sequera. És de pinya petita, ja que ve més prest que les altres colfloris, i de color blanquinós. La fulla é

Colflori primerenca, de sabor dolcenc i tendra. De textura cruixent i cuitosa. La planta no és massa vigorosa i aguanta bastant bé la sequera. La pinya és de color blanc cremós, mida mitjana i un poc irregular. Produeix molta fulla, molt valorat antigament per