L’arbre adquireix un bon desenvolupament, amb una elevada vigorositat, copa tornejada, de brancatge dens i fullatge moderat però uniforme. Té un bon creixement anual dels brots, i presenta dues collites, una de figaflors i una altra de figues molt primerenques. É

Es considera la més primerenca de les cultivars de l'illa i aquest n'és el principal valor. L'escassa qualitat en determina l'aprofitament principal com a aliment dels porcs en una època que encara es veuen poques figues madures. 

L’arbre té una vigorositat mitjana-alta, de bon desenvolupament, de copa un poc irregular, de branques curtes i clares, amb una collita bastant fecunda i un període de collita mitjà.

Les figues són de forma esfèrica un poc ovoidal

L’arbre és d’elevada vigorositat, de bon desenvolupament. La capçada és arrodonida, de brancam i fullam dens. És bo de distingir per la coloració de la collita de  les  figues  flors i  també  les 

És la més coneguda d'entre les poques cultivars bíferes a les Illes. Mentre madura sol presentar el color característic que li ha donat nom. El peduncle de les figues sol conservar el seu color verd fins acabar la maduració.

Cultivar de fruits durs i resistents a les afeccions més comunes, de sabor dolent. Interessant per l'elevada vigoria dels arbres.