Té molta semblança amb la cultivar ‘Rotgisca’. S'hi han observat figaflors en alguns casos.

L’arbre adquireix un bon desenvolupament, amb una elevada vigorositat, copa tornejada, de brancatge dens i fullatge moderat però uniforme. Té un bon creixement anual dels brots, i presenta dues collites, una de figaflors i una altra de figues molt primerenques. É

Es considera la més primerenca de les cultivars de l'illa i aquest n'és el principal valor. L'escassa qualitat en determina l'aprofitament principal com a aliment dels porcs en una època que encara es veuen poques figues madures. 

L’arbre té una vigorositat mitjana-alta, de bon desenvolupament, de copa un poc irregular, de branques curtes i clares, amb una collita bastant fecunda i un període de collita mitjà.

Les figues són de forma esfèrica un poc ovoidal

L’arbre és d’elevada vigorositat, de bon desenvolupament. La capçada és arrodonida, de brancam i fullam dens. És bo de distingir per la coloració de la collita de  les  figues  flors i  també  les 

És la més coneguda d'entre les poques cultivars bíferes a les Illes. Mentre madura sol presentar el color característic que li ha donat nom. El peduncle de les figues sol conservar el seu color verd fins acabar la maduració.