L’arbre és d’elevada vigorositat, de bon desenvolupament. La capçada és arrodonida, de brancam i fullam dens. És bo de distingir per la coloració de la collita de  les  figues  flors i  també  les 

És la més coneguda d'entre les poques cultivars bíferes a les Illes. Mentre madura sol presentar el color característic que li ha donat nom. El peduncle de les figues sol conservar el seu color verd fins acabar la maduració.

Cultivar de fruits durs i resistents a les afeccions més comunes, de sabor dolent. Interessant per l'elevada vigoria dels arbres.

L’arbre assoleix un gran desenvolupament. La capçada és arrodonida de brancam prim, allargat i clar, i fullam també clar de fulles primes. El tronc sol tenir una bona grossària . No és molt espleter però si de figues molt grosses, de les

Presenta un caràcter destacable; el gran aguant dels fruits a l'arbre, fins al punt que alguns no arriben a caura i queden com a secalls fins a l'any vinent. A més, una gran part de la collida es perd com a badocs.

L’arbre és de vigorositat mitjana-elevada. La capçada és arrodonida de branques primes i
clares, i fulla, de color verd fosc. Té un mitjà període de collita i també de rendiment productiu.

Les figues só