És una de les varietats més emblemàtiques i conegudes de les illes Pitiüses, on s’ha cultivat des de fa més d’un segle. Com altres varietats locals, la pebrera blanca ha estat seleccionada segons el gust de cada família, motiu pel qual

És un pebre allargat, prim, en forma de tres caires, acabat en punta. Té la pell fina i de color verd clar. De gust suau i dolç i de textura cruixent.El pebre ros prim és molt apreciat per consum en verd, en trempó, arròs i sopa per

És un pebre allargat, en forma de tres caires, acabat en punta. Té la pell gruixada i de color verd clar. Té més polpa que el pebre ros. De gust suau i dolç, de textura un poc dura. S’utilitza sobretot cuinat, quan és madur, per fregir, torrar

La morfologia del pebre en secció longitudinal és triangular. La pell és lleugerament rugosa, i de color vermell amb intensitat obscura quan és madur. L’àpex del fruit és lleugerament agut. Presenta un pes mitjà de 19,43 g.

Varietat tant de començament de floració com de maduració primerenques. Fa una pera de color de fons verd, amb molta superposició de vermell, de mida mitjana, convexa, amb el diàmetre de posició màxim lleugerament al mig i cavitat peduncular

Varietat de començament de floració primerenca, tot i que la recollida pot perllongar-se fins tard. Fa una pera de mida mitjana i color de fons verd amb tons vermellosos superficials, amb el diàmetre de posició màxim lleugerament desplaçat cap