Poma vermella, dolça i de pell fina. L’arbre té port erecte, amb branques

Fontanet (1747)* les descrivia com "pomeres de mida mitjana que no eren grosses ni petites". Actualment, les que es conserven a la col·lecció amb la mateixa denominació, són pomes de mida més aviat petita i de forma globosa. Exteriorment, presenten un color

La pomera de la rosa primerenca de la col·lecció actual és de port erecte i vigor mitjà. La poma és de mida mitjana, de forma cònica amb plaques estriades. El color de la pell és verd groguenc i blanc a la polpa. 

La varietat de revellet és la pomera tradicional més característica de les illes Pitiüses. El seu nom prové del port arbustiu (revell) del fruiter. La flor és blanca amb coloració antociànica, disposada en pomells. Aquestes donen lloc

La pomera flor de nesple és una varietat de color vermell ataronjat, sovint entreverada

L'arxiduc (Augsburg, 1871)* la cita com una de les varietats conreades a Menorca, i que "es podreixen en l'arbre". Més tard, Cerdà (1910) * s'hi refereix amb el nom de poma fogasseta, i explica que és una varietat tardana i superior. La pomera fogassa