Varietats Locals IB

Inscripcions

Inscripció al registre

20210352 Pendent

Inscripció al Catàleg

Sí

03/07/2020

Sinonímies

Ceba d'Andratx, ceba vermella, ceba andritxola, ceba vermella andritxola.

Origen de la varietat

Encara que pot ser que sembrés a tot Mallorca, a Andratx s'hi ha trobat el darrer reducte. Possiblement, i com que abans les zones estaven més aïllades, a la zona des Pla de Mallorca es va anar seleccionant la ceba dolça de color més blanc, i cap a la zona d'Andratx la ceba dolça de color més vermellós o rosat.

Es va conservar en petits horts i horts familiars, espacialment a la zona d'Es Prat al Port d'Andratx, encara que es va estendre el seu cultiu per tot el municipi donada la bona acceptació d'aquesta varietat per ser la ceba més dolça. Va ser multiplicada als històrics planters de Can Rostit d'Andrtax mentre va funcionar el negoci familiar. El darrer pagès que la va conservar va ser el Miquel de Son Pou al Port d'Andratx.

Descripció de la varietat

És una ceba primerenca de color rosat clar, plana, molt dolça de gust i molt sucosa i de textura suau. Els bulbs són grossos, fent prop de 500g. És ideal per menjar crua i els bulbs tenen una conservació mitjana. També és molt bona per fer grells, que són també dolços.

Es pot començar a sembrar a partir de l’octubre, a uns 20-30 cm de distància, i es trasplanta de 6 a 8 setmanes més tard. La recol·lecció es fa a partir de juny-juliol.

No existeixen dades de cultiu recollides per varietat. De manera general, l’any 2018 el cultiu de ceba a Mallorca va suposar 118 ha i 4.069 tones; els grells de ceba suposaren 24 ha i 471 tones. De totes maneres, la ceba vermella d’Andratx o ceba andritxola compta amb molt poca producció arreu de Mallorca; compta amb molt poc mercat, ja que la ceba blanca és més coneguda dins del grup de dolces.

Usos i coneixements

Consum humà

Per la seva dolçor s’ha valorat especialment pel consum en cru. Per tot tipus de menjar tradicional com trempó, per acompanyar pa amb oli, ensalades, etc., però també es menja cuinada, tant sofregida com saltada.
També és apreciada per fer-ne grells, donat la bona grandària que assoleix el bulb, fent uns grells gruixats i igualment dolços com la ceba en bulb.

Observacions

Alguns productors pensen que podria ser una selecció de la ceba blanca mallorquina, ja que es troben dins del mateix grup de cebes dolces, i podria ser que a la zona d’Andratx s’hagués seleccionat fa molts d’anys aquesta coloració rosada. Al cultiu de la ceba d’Andratx quasi sempre surt algun bulb més blanquinós.
Actualment es troba en perill de desaparèixer, ja que es cultiva molt poc tot i la seva qualitat organolèptica, ja que es coneix molt poc.

Caràcters morfològics de la varietat

Planta
Nombre de fulles per pseudotija	12,2 ± 1,32
Color de la fulla	Verd
Longitud de la fulla (cm)	65,67 ± 5,74
Amplada de la fulla (cm)	3,87 ± 0,73
Port del fullatge	Erecte
Encerament del limbe	Intermedi

Bulb
Forma dels bulbs madurs secs	Plana esfèrica
Mida del bulb	Mitjana
Índex de forma del bulb	0,47 ± 0,04
Uniformitat de la forma dels bulbs	Homogènia
Espessor de la pell del bulb	Intermèdia
Color de la polpa del bulb	Violeta/blanc
Color de fons de la pell seca	Rosa
Matís del color de la pell seca	Rosat
Nombre de punts vegetatius per quilogram	6 ± 1,41
Contingut de matèria seca	8,08 ± 1,64
Tendència a separar-se en bulbils	Absent o molt feble
Grau de separació entre bulbils	Absent o molt feble
Nombre de bulbils	Més de tres

Flor
Tendència a la floració	Forta

Llavor
Pes de mil llavors (g)	3,90

Altres
Època maduresa de collita	Primerenca
Esterilitat masculina	Absent o molt feble
Durada de la grillada en l'emmagatzematge (dies)	12 ± 2,91

Conservació

Tipus	Illa	Municipi	Ubicació
Ex situ	Mallorca	Porreres	Banc de llavors
In situ	Mallorca	Montuïri	Hort particular
In situ	Mallorca	Estellencs	Hort particular
In situ	Mallorca	Binissalem	Hort particular
In situ	Mallorca	Palma	Finca agrícola
Ex situ	Mallorca	Palma	Banc de llavors

Acreditació bibliogràfica

Objecte	Autors	Títol	Arxiu	Any
Revista	Associació de Varietats Locals	Catàleg AVL	Descarregar	2017
Revista	Associació de Varietats Locals	Catàleg AVL	Descarregar	2019
Revista	Associació de Varietats Locals	Catàleg de llavors 2020: Varietats d’hivern	Descarregar	2020

Característiques agronòmiques

Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen

	Gener	Febrer	Març	Abril	Maig	Juny	Juliol	Agost	Setembre	Octubre	Novembre	Desembre
Planter	X								X	X	X	X
Transplantament	X	X	X	X							X	X
Recol·lecció					X	X	X	X	X

Marc de plantació

X	Y
60/30cm	20cm

Característiques agronòmiques

Precocitat
Primerenca Comparada amb ceba babosa, de Llíria,... cebes tardanes.
Resistència al fred
Més baixa Comparada amb babosa, de Llíria...
Tolerància Fongs
SI
Tolerància Nematodes
SI
Tolerància Virus
SI
Maneig
No necessita res en especial. Com més es llaura i es rega, més bona es farà, com totes les cebes. Abans no s’havia de regar tant, però com que ara plou menys, ho necessita.
Altres observacions
En relació a la tolerància a fongs, nematodes i virus, és molt bona de fer i no sol tenir problemes. En quant a conservació post-collita, aguanta molt poc comparat amb les cebes tardanes. Millor si es conserva estesa, ja que si s’acaramulla molt ella mateixa treu molta d’aigua i es podreix, així com comença a grellar.