És un cultiu poc estès a Mallorca. Antigament a cada casa en sembraven dos solcs per autoconsum, per poder-ne menjar tot l’any, però no es cultivava en gran quantitat. Per esclovellar-les les picaven amb una massa. A la zona de sa Pobla se’n cultivaven, sent un dels seus llocs d’origen de la varietat.

És una llentia forta, de color marró verdós normalment, tot i que la coloració és heterogènia entre les diferents llavors. És cuitora i de mida mitjana. És més grossa que la llentia tipus pardina però més petita que la majoria de les altres varietats foranes. De gust és molt bona.

La planta és molt resistent a la sequera, però es fa molt petita i fa mal recol·lectar. Sol tenir competència amb les herbes adventícies, ja que fa poca fulla. En funció del tipus de terra on s’hagin sembrat pot canviar el color de la llavor: si es sembra dins call vermell, és de color més marró i més bona de coure; si es sembra dins terra blanca o argila, és més pàl·lida i menys cuitora. A més, com més cultivat està el terreny i més força duu, més grossa és la llentia.

Després d’haver sembrat llentia és òptim sembrar blat i ordi, i com a mínim convé esperar 4 anys més per tornar a sembrar llentia a la mateixa parcel·la. Quant més temps fa que no s’han sembrat en la mateixa terra, que hi ha hagut més anys de rotació, les llenties són més bones.

No existeixen dades de cultiu recollides per varietat ni per al cultiu de la llentia en concret. De manera general, l’any 2019 el cultiu d’altres llegums secs diferents a faves, ciurons i pèsols, va suposar a les Illes Balears en general 24 ha i 18 tones.