Actualment se’n sembra poc, tot i que dins del cultiu de ciuró, la varietat mallorquina és apreciada i compta amb més producció que varietats foranes, segons alguns productors. Antigament se sembrava sobretot per la zona de secà, i en terres bones quan no s'havia pogut sembrar cereal. A fora vila, cada casa sembrava ciurons per autoconsum ja que eren molt apreciats; encara que se'n sembrava poca quantitat ja que totes les labors es feien manualment.

És un ciuró petit, rodonet i de color terra; molt gustós i cremós. Necessita més temps de cocció que els habituals, no se pela i la consistència és forta. També és molt apreciat com a aliment pels porcs, sent un bon engreixador.

No és una planta molt vigorosa, però és molt resistent a la sequera i de cicle curt. Es solen fer en secà, tot i que regats produeixen més, així com més cultivada i més força dugui el terreny. En funció del tipus de terra on s'hagin sembrat canvia el color: si es sembra dins call vermell, el ciuró és més marró i bo de coure; si es sembra dins terra blanca o argila, és més pàl·lid i menys cuitor. La palla és molt bona, i es sol batre o capolar damunt del sementer. No convé sembrar-los massa prest, ja que el fred i la humitat els pot afectar amb el desenvolupament de malalties de fulla.

A més, millora el terreny on es sembren, sent un bon cultiu de rotació per a cereals al següent any. Després d'haver sembrat ciuró és òptim sembrar blat i ordi, i com a mínim convé esperar 4 anys més per tornar a sembrar ciurons a la mateixa parcel·la. Quant més temps fa que no s'han sembrat en la mateixa terra, que hi ha hagut més anys de rotació, els ciurons són més bons.

No existeixen dades de cultiu recollides per varietat. De manera general, l'any 2019 el cultiu de ciuró a Mallorca va suposar 362 ha i 208 tones. Actualment se'n sembra poc, tot i que dins del cultiu de ciuró, la varietat mallorquina és coneguda i apreciada, i compta amb més producció que varietats foranes, segons alguns productors.