Correspon a la subèspecie Sorbus domestica, albida. Es diferencia de la subespècie Sorbus domestica, microcarpa, en el fet que aquesta té els fruits més grossos, vermells i plans, i també perquè madura més tard.
Correspon a la subèspecie Sorbus domestica, albida. Es diferencia de la subespècie Sorbus domestica, microcarpa, en el fet que aquesta té els fruits més grossos, vermells i plans, i també perquè madura més tard.
Servera: arbre que fa les serves. Server: arbre de la família de les rosàcies, de diverses espècies del gènere Sorbus, i principalment la Sorbus domestica, de fulles pinnades i flors blanques en corimbes més curts que les fulles, de pètals quasi orbiculars, i fruit (anomenat serva) quasi globós, molt astringent quan verdeja, però blan, polpós i dolç quan és ben madur. Serva: fruit del server o servera, que és semblant a una nespla, però de color vermell groguenc i de gust molt aspre.» (ALCOVER-MOLL, 1941).
«Les serveres volen terres fresques i creixen millor en contrades fredes i humides que en les més calentes i àrides. Els vents del nord sembla que no les perjudiquen. Se les pot reproduir mitjançant rebrots laterals (bordalls), estaques i sembrant la llavor. En general aquests arbres s’estenen per si mateixos a Mallorca, traient brots dins els oliverars, sense que calgui cultivar-los. Però de vegades hi ha amos que planten serveres joves i també n’hi ha que les empelten en començar la primavera per millorar-ne la qualitat. La servera (o server) creix molt a poc a poc i no dóna fruit fins molt tard, però aleshores ho fa en quantitat; algunes amb bona anyada lliuren fins a una quartera (70 litres) de fruita. Es distingeixen dues classes de serves, les grosses i les petites; també es diuen serves mollars les que es destaquen per la seva suavitat. Les serves maduren al setembre i a l’octubre; tanmateix per collir-les no s’espera que siguin madures del tot, sinó que les estenen a casa damunt canyissos perquè acabin de madurar. Sovint es tallen de l’arbre amb la branca, que es penja a la paret o al sòtil, i es van menjant a mida que maduren. Les serveres tenen molt poc valor; de vegades les venen a 1 sou (0,17 francs) l’almud (19,5 litres); això podria ser la causa que el conreu d’aquest arbre es vegi amb tanta indiferència.» (HABSBURGO-LORENA, ARXIDUC L.S. 1869-1884).
Els romans denominaren el server sorbus, del verb llatí sorbeo, que significa ‘enviar-se’, ‘devorar’.» (VILELLA, C. 1772).
Fulla | |
---|---|
Longitud (cm) | 14,31 |
Amplada (cm) | 10,01 |
Relació L/A | 1,4 |
Fruit | |
---|---|
Longitud (cm) | 3,24 |
Amplada (cm) | 3,18 |
Relació L/A | 1,01 |
Pes (g) | 26,31 |
Tipus | Illa | Municipi | Ubicació |
---|---|---|---|
Ex situ | Mallorca | Sóller | Banc de llavors del Jardí Botànic de Sóller |
Objecte | Autors | Títol | Editorial | Arxiu | Any |
---|---|---|---|---|---|
Llibres i altres monografies | VILELLA, CRISTÒFOL. | Edició facsímil 1999. Flors i fruits de l’illa de Mallorca. L’illa de la calma. | J.J. de Olañeta Editor | 1772 | |
Llibres i altres monografies | HABSBURGO-LORENA, ARXIDUC L.S. | Die Balearen in Wort und Bild Geschildert. F. Brockhau. Trad. Cast. parcial de Sureda Blanes, J. 12 vols. | Imp. Mossèn Alcover (1954-1965). | 1869-1884 | |
Diccionari | ALCOVER, A.M. i MOLL, F. de B. | Diccionari català-valencià-balear. | Moll | 1941 | |
Llibres i altres monografies | PAYERAS, L. i FALCONER, J. | Inventari de les varietatsa vegetals tradicionals de les illes Balears. TOM I. Fruiters de la sub-família de les malòidies | Rapitbook Editorial | 2011 |
![]() |
![]() |