Les primeres referències del blat mort apareixen en el llibre de Pierre Rokset, 1923. El seu nom deriva de l’aparença cremada que té quan està granat, a Llucmajor anomenat “de la mort”. D’altra banda també existeix la creença de que d’una possible confusió històrica amb el nom, el qual es podria referir a “blat moro” en referència històrica al passat de Mallorca. La seva farina no té tanta força com el xeixa o varietats més modernes, el pa queda atapeït i presenta uns aromes i una bona digestibilitat

Es tracta d’una varietat amb un hàbitat de creixement erecte, poc fillolament, de port alt un amb una canya mitjana i presenta una espiga ampla, no molt llarga i gruixada amb tendència al desgranat. El color de la llavor es blanquinós. En quant al cultiu destaca per la seva rusticitat, se fa bé en terres pobres, es tracta d’una varietat adaptada al medi. Sol tenir produccions baixes, no obstant, es mes productiu que la xeixa però també depèn molt de les condicions ambientals. Es tracta d’una varietat poc homogènia que degenera molt i es mescla ràpidament.