Durant dècades el banc de llavors del Centre de recursos fitogenètics d’Alcalà de Henares ha mantingut una col•lecció de diferents espècies d'interès agrari entre les quals destaquen una elevada diversitat de lleguminoses i cereals de les Illes Balears. No va ser fins l'any 2010 que a iniciativa de l'Associació de Varietats locals, es va començar a recuperar una part d'aquest valuós patrimoni genètic, primer de cereals (14 blats i 3 civades) i després de lleguminoses. Enguany l'IRFAP ha volgut completar tota la col•lecció de cereals afegint 22 varietats més de blats, 9 de civada i 4 d’ordi que durant quatre o cinc dècades han romàs al banc de Madrid sense tenir cap rèplica.
Totes les varietats de cereals han estat sembrades a sa Granja per a la seva multiplicació i per disposar de material per al nostre banc de llavors i per fer una precaracterització varietal.
En ple estat de maduresa de les espigues s'ha reunit diversos cerealistes i un antic moliner coneixedors de les varietats locals per determinar la correspondència de les varietats amb els seus fenotips i compartir els coneixements sobre les varietats de blats antics i els seus usos. Aquestes llavors serviran per replicar la col·lecció base i continuar la multiplicació de les varietats de major interès
Fins al anys cinquanta del segle XX encara es mantenia a les Illes una important riquesa varietal de cereals. La vella fixació de l'autarquia va fer perdurar a Mallorca el conreu dels blats (en especial dels tous o fariners)com a centre de les rotacions de cultius herbacis i malgrat produir baixos rendiments tothom volia sembrar per autoabastir-se de farina. En aquell temps els cerealistes recol•lectaven i milloraven les espigues més apropiades per selecció massal i anaven mantenint les varietats autòctones, però aquesta activitat es va anar perdent interès ràpidament amb l’entrada de les varietats comercials forasteres i l’inici del turisme de masses.
L'erosió genètica dels blats durant el segle XX està clarament documentada a nivell estatal. El 1859, Alejandro Olivan va deixar constància que els blats coneguts a l'estat arribaven a 1300. En 1954 Manuel Gadea va oferir una llista d'uns 600 varietats de blats cultivats, mentre que en 1986 la llista de varietats ja n’incloïa tan sols 114, de les quals només una desena coincideixen amb la llista de 1954. Justament en Gadea, emparat pel Centre de cerealicultura de Madrid va publicar un llibre i va recol•lectar bona part de les varietats de blat que probablement forniren la col•lecció del Centre de recursos fitogenètics on s'han conservat, almenys 15 varietats de cereals a les Balears amb algunes sinonímies (principalment blats ‘valencià’, `alemany’, ‘grec’, ‘algerià’, ‘mollar’, ‘barba’, ‘xeixa’, ‘mort’ a més de civades i ordis).
Les varietats de blats fariners com la ‘xeixa’, 'mort' o 'barba' han despertat recentment l'interès de forners de pans tradicionals. Tanmateix els seus baixos valors de força (segons els darrers estudis per davall del nivells de força -W- considerats com a panificables) i la seva heterogeneïtat obrin un gran horitzó per a l'estudi i selecció d'aquestes varietats antigues per l’elaboració de pa, pastisseria i altres usos con el maltatge per a cervesa en algunes varietats d’alt contingut d’amilases con ‘xeixa blanc’ o ‘valencià de canya buida’.
Vídeo https://www.youtube.com/watch?v=MUAyVc4jF7g