Tradicionalment s’ha cultivat a les illes Pitiüses. Pinya de col és el terme amb què es denomina a Eivissa i Formentera la coliflor. Aquesta varietat de pinya de col forma un corimbe blanc, gran i compacte, cobert parcialment o totalment per les fulles internes, que el protegeixen de la rosada i l’afectació per fongs com l’alternària. Les fulles externes són grosses i ondulades al marge, d’un color verd grisós. Es tracta d’una planta que sovent fa un metre de diàmetre. Se sembra a l’agost i setembre, es trasplanta al setembre i octubre, i es recull cinc mesos després (140 dies), entre gener i març, fins que comença a arribar la calor. El marc de plantació és de 80 x 80 cm.

La pinya de col és present en un dels plats tradicionals eivissencs més típics, l’arròs amb gerret frit i pinya de col, la qual cosa constata que era una hortalissa àmpliament cultivada a l’illa d’Eivissa. Malgrat ser molt rústica (no presenta problemes de conreu) i saborosa, aquesta varietat ha estat totalment desplaçada per les pinyes de col comercials. El seu cultiu és vestigial, fins i tot en els horts familiars, fet que el situa en risc elevat d’extinció, com moltes altres varietats locals eivissenques. es.

Segons l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, existia diversitat de varietats de pinya de col, que permetien obtenir una recol·lecció esglaonada des de l’estiu fins a la primavera. Algunes d’aquestes varietats pitiüses són la Santa Catalina o Catalina, bola de neu, Tots Sants (més primerencs), Nadal (recol·lecció hivernal) i tardana de Quaresma (que es recollia entre abril i març).

Pinya de col és el terme amb què es denomina a Eivissa i Formentera la coliflor. Aquesta varietat de pinya de col forma un corimbe blanc, gran i compacte, cobert parcialment o totalment per les fulles internes, que el protegeixen de la rosada i l’afectació per fongs com l’alternària. Les fulles externes són grosses i ondulades al marge, d’un color verd grisós. Es tracta d’una planta que sovent fa un metre de diàmetre. Se sembra a l’agost i setembre, es trasplanta al setembre i octubre, i es recull cinc mesos després (140 dies), entre gener i març, fins que comença a arribar la calor. El marc de plantació és de 80 x 80 cm.

La pinya de col és present en un dels plats tradicionals eivissencs més típics, l’arròs amb gerret frit i pinya de col, la qual cosa constata que era una hortalissa àmpliament cultivada a l’illa d’Eivissa. Malgrat ser molt rústica (no presenta problemes de conreu) i saborosa, aquesta varietat ha estat totalment desplaçada per les pinyes de col comercials. El seu cultiu és vestigial, fins i tot en els horts familiars, fet que el situa en risc elevat d’extinció, com moltes altres varietats locals eivissenques.

 

 

Consum humà

La pinya de col es cultivava per a consum humà. Es consumia la inflorescència crua, bullida o fregida, tot i que també s’aprofitaven les fulles. És present en plats tradicionals eivissencs, com ara la pinya de col ofegada o el popular arròs amb gerret i pinya de col. A Formentera és típic el tradicional arròs amb bacallà i pinya de col.

Aquesta varietat prospectada l’any 2014 a Benimussa, i de la qual no se sap denominació varietal específica, és l’única que s’ha trobat a les Pitiüses fins al moment.