Origen de la varietat
És una espècie suposadament originària d’Àsia occidental, que ja era cultivada pels andalusins del sud de la península Ibèrica en el segle XII. A Itàlia apareix registrada la seva presència en els plecs d’un herbari de 1550 (SACCARDO, 1909). A França se la coneixia amb el nom d’épine d’Espagne, a causa d’un exemplar de l’espècie d’origen espanyol que es cultivava al Jardí del Val, suposadament plantat per Lluís XIV (DUHAMEL, 1800).
Descripció de la varietat
L'arbre és de mida mitjana i de gran longevitat. Posseeix un posat vertical, encara que no tant com l’atzerola vermella, i té un creixement bastant irregular. És un arbre que accepta les podes de formació, i les branques són de color gris.
Les fulles són simples, alternes, ovals i senceres a la base. La resta del limbe està dividit en cinc lòbuls, i posseeix una consistència un poc coriàcia.
Els fruits són petits, esfèrics i un poc aplanats, de color groc clar. La implantació del capoll és plana. L’ull està un poc enfonyat i al seu voltant marca alguna petita costella. La polpa té una consistència dura.
Requereix sòls més bons i frescs que altres varietats.
Usos i coneixements
Consum humà
Es destina al consum humà en fresc.
Per obtenir tot el gust ha de ser ben madura, si no és aspra.
Poques vegades es fa una transformació, com a confitura.
Igual que altres fruits de petit format, és apreciat com a llepolia. Antigament era més apreciada que l’atzerola vermella. La seva comercialització ha estat sempre més aviat escassa.
Es pot destinar a elaborar confitures, i a vegades es fan les atzeroles confitades.
Observacions
«Els atzerolers, menys freqüents encara que les nespres del Japó, són conreats de la mateixa manera que aquelles, tot i que han de menester més adob i aigua. Es multipliquen mitjançant empelt damunt l’arç blanc. Es distingeix entre atzeroles blanques i vermelles. La fruita madura els mesos de setembre i octubre i es consumeix sobretot en confitura, per a la qual cosa es cull un poc abans de la maduració completa. Les confitures tenen preus molt variables, molt semblants als de les prunes i albercocs, a vegades més elevats. Però habitualment les atzeroles es troben a jardins privats, els propietaris dels quals les empren per fer confitures per al consum de la casa.» (HABSBURGO-LORENA, ARXIDUC L.S. 1869-1884).
Els atzerolers es troben arbres aïllats arreu de Mallorca. Fins i tot alguna petita plantació comercial. Els planteristes segueixen comercialitzant plantons d’aquesta varietat.
Arbre de referència, Manuel Picó de Porreres.
Caràcters morfològics de la varietat
Fulla |
Longitud (cm) |
4,06 ± 0,27 |
Amplada (cm) |
4,35 ± 0,33 |
Relació L/A |
0,93 |
Fruit |
Longitud (cm) |
3,48 ± 0,31 |
Amplada (cm) |
3,11 ± 0,27 |
Relació L/A |
1,11 |
Pes (g) |
31,06 ± 2,59 |
Rugositat del fruit |
Llis |
Color de la polpa |
Blanc grogós |
Color de la pell |
Blanquinós |
Acreditació bibliogràfica
Objecte |
Autors |
Títol |
Editorial |
Arxiu |
Any |
Llibres i altres monografies |
PAYERAS, L. i FALCONER, J |
Inventari de les varietats vegetals tradicionals de les illes Balears. TOM I. Fruiters de la sub-família de les malòidies |
Rapitbook Editorial |
|
2011 |
Llibres i altres monografies |
Habsburg-Lorena i Borbó, A. L. S. |
Die Balearen in Wort und Bild Geschildert. F. Brockhau. Trad. Cast. parcial de Sureda Blanes |
|
|
1869-1884 |
Llibres i altres monografies |
DUHAMEL DU MONCEAU, H.L. |
Traité des arbres et arbustes que l’on cultive en pleine terre en Europe, et particulièrement en France |
|
|
1800 |
Característiques agronòmiques
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
|
Gener |
Febrer |
Març |
Abril |
Maig |
Juny |
Juliol |
Agost |
Setembre |
Octubre |
Novembre |
Desembre |
Floració |
|
|
X |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Recol·lecció |
|
|
|
|
|
|
|
|
X |
|
|
|
Característiques agronòmiques