Origen de la varietat
És una espècie suposadament originària d’Àsia occidental, que ja era cultivada pels andalusins del sud de la península Ibèrica en el segle XII. A Itàlia apareix registrada la seva presència en els plecs d’un herbari de 1550 (SACCARDO, 1909). A França se la coneixia amb el nom d’épine d’Espagne, a causa d’un exemplar de l’espècie d’origen espanyol que es cultivava al Jardí del Val, suposadament plantat per Lluís XIV (DUHAMEL, 1800).
Descripció de la varietat
Arbre de mida mitjana, rústic i de gran longevitat. Posseeix un port vertical i un creixement desordenat de les branques. No respon gaire bé a les podes de formació. La fulla és de mida mitjana, amb els lòbuls acabats en punta. És més llarguera i menys dura que la de l’atzerola blanca. La fruita es presenten en anyocs d’entre dos i quatre fruits. Són petits, esfèrics però un poc aplatats. El capoll és més llarg que el de la varietat blanca. L’ull és ample i de poca fondària. La coloració és vermellosa, amb matisos groguencs i algunes ratxetes, puntets o roses. La polpa és sucosa, de gust agradable i de color blanc grogós.
Usos i coneixements
Consum humà
Igual que altres fruits de petit format, és apreciat com a llepolia. La seva comercialització ha estat sempre més aviat escassa. No és tan apreciat com l’atzerola blanca. Es pot confitar i se’n poden elaborar confitures. En alguns llocs s’emprava com a patró de l’atzerola blanca
Observacions
«Els atzerolers, menys freqüents encara que les nespres del Japó, són conreats de la mateixa manera que aquelles, tot i que han de menester més adob i aigua. Es multipliquen mitjançant empelt damunt l’arç blanc. Es distingeix entre atzeroles blanques i vermelles. La fruita madura els mesos de setembre i octubre i es consumeix sobretot en confitura, per a la qual cosa es cull un poc abans de la maduració completa. Les confitures tenen preus molt variables, molt semblants als de les prunes i albercocs, a vegades més elevats. Però habitualment les atzeroles es troben a jardins privats, els propietaris dels quals les empren per fer confitures per al consum de la casa.» (HABSBURGO-LORENA, ARXIDUC L.S. 1869-1884). Els atzarolers es troben arbres aïllats arreu de Mallorca. Fins i tot alguna petita plantació comercial.
Els planteristes segueixen comercialitzant plantons d’aquesta varietat. Arbre de referència, Jardí Botànic de Sóller.
Caràcters morfològics de la varietat
Fulla |
Longitud (cm) |
4,01 ± 0,22 |
Amplada (cm) |
4,15 ± 0,28 |
Relació L/A |
1,11 |
Terminació de l'àpex foliar |
Punxegut |
Fruit |
Longitud (cm) |
3,31 ± 0,32 |
Amplada (cm) |
2,76 ± 0,30 |
Relació L/A |
Esfèrica (L/A < 1,25) (1,19) |
Pes (g) |
29,89 ± 1,67 |
Rugositat del fruit |
Llis |
Color de la polpa |
Blanc grogós |
Color de la pell |
Vermell |
Sabor del fruit |
Dolç i saborós |
Acreditació bibliogràfica
Objecte |
Autors |
Títol |
Editorial |
Arxiu |
Any |
Llibres i altres monografies |
Payeras, L. i Falconer, J. |
Inventari de les varietats vegetals tradicionals de les illes Balears. TOM I. Fruiters de la sub-família de les malòidies |
Rapitbook Editorial |
|
2011 |
Llibres i altres monografies |
Habsburg-Lorena i Borbó, A. L. S. |
Die Balearen in Wort und Bild Geschildert. F. Brockhau. Trad. Cast. parcial de Sureda Blanes |
|
|
1869-1884 |
Característiques agronòmiques
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
|
Gener |
Febrer |
Març |
Abril |
Maig |
Juny |
Juliol |
Agost |
Setembre |
Octubre |
Novembre |
Desembre |
Floració |
|
|
X |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Recol·lecció |
|
|
|
|
|
|
|
X |
X |
|
|
|
Característiques agronòmiques