Eriçó eivissenc
Meló - Cucumis melo
Inscripcions
Inscripció al registre
NO
Inscripció al Catàleg
SI
03/07/2020
Sinonímies
Meló eriçó eriçoner, meló eriçó, meló eriçó d'eivissa, eriçonet.
Descripció de la varietat

El meló eriçó és una de les varietats locals exclusives i més emblemàtiques de les illes. Remunta el seu cultiu a més d’un segle enrere, quan fins i tot s’exportava a la península, on era molt preuat. El meló eriçoner d’Eivissa més conegut i predominant és de forma arredonida i lleugerament aplatat, especialment a la part del peduncle. Presenta una grandària de petita a mitjana (0,5 – 2 kg). És de pell verda, que s’esgrogueeix quan madura, i presenta una característica retícula suberosa, els que s’anomenen escrits, que cobreix tota la seua superfície. La polpa, blanca i ataronjada pel centre, és especialment aromàtica i dolça i la seua textura és sucosa, no cruixent. La fina escorxa, permet aprofitar-lo pràcticament en la seua totalitat, però també el fa més sensible a l’atac per fongs i altres insectes. Es planta entre març i maig i es recullen els primers fruits tres mesos més tard. Produeix de 3 a 5 exemplars per mata.
És un meló primerenc, de ràpida maduració i vida útil curta, pel que la seua comercialització es concentra als mesos de juny, juliol i agost. Aquest fet, entre altres, va provocar que el desplaçassin del mercat altres varietats de més fàcil conservació, duent-lo quasi a la desaparició. El cultiu del meló eriçó en horts familiars ha evitat que desaparegui aquesta varietat tan preuada per la seua dolçor i sabor. Actualment existeixen iniciatives diverses per revaloritzar aquesta varietat, i ja fa uns anys que es comercialitza als mercats de les illes. La producció de meló eriçó a Eivissa i Formentera ha passat de vora 1.000 kg l’any 2011, a 6.500 kg l’any 2019, amb una superfície cultivada de 5.000 m2.

Origen de la varietat

Illes d'Eivissa i Formentera. cccccc

Usos i coneixements
Consum humà
Es consumeix cru. Té molt de renom per la seua dolçor.
Observacions
Tot i que el meló eriçoner més conegut té forma entre redona i aplatada, existeixen altres melons eriçoners de forma punxeguda, tant a Formentera com a Mallorca, amb més o menys escrits, verds o groguencs. Hi ha qui assegura que la carn és taronja i, altres, blanca.
L’ecotip més característic de l’illa d’Eivissa és l’eriçoner de forma d’aplatada a arrodonida, que és el que ha estat triat per al registre. Els darrers anys s’ha observat meló eriçó apuntat circulant per Eivissa, per la qual cosa s’ha vist la necessitat de fer una selecció i determinació adient de l’ecotip. L’accessió a partir de la qual s’ha realitzat la selecció i s’ha omplert la present fitxa prové d’una prospecció a Santa Eulària des Riu l’any 1982 i ha estat obtinguda del Banc de Germoplasma de Saragossa, amb codi BGHZ0077.
El curt període de conservació del meló eriçó, de només una setmana i l’elevada minva provocada per clivellat i podridura del fruit on fa contacte amb el terra, ha determinat que molts de productors i productores no el cultivin per comercialitzar i per això el seu cultiu s’ha limitat durant anys als horts familiars de les illes.
Caràcters morfològics de la varietat

Tija
Longitud de l'entrenús (cm) 6,37 ± 0,62

Fulla
Forma de la fulla Pentalobulada
Lòbuls de la fulla Intermedis
Intensitat de color verd Intermedi

Inflorescència
Expressió del sexe Monoic
Color de la flor Groc

Fruit jove
Intensitat del color verd de la pell Fosca

Fruit
Llargada (cm) 13,36 ± 1,42
Diàmetre (cm) 15,08 ± 1,42
Relació llargada/amplada Petita a intermèdia (0,9)
Posició del diàmetre màxim Al mig
Pes (g) 1597 ± 450
Forma en secció longitudinal Oblata
Forma de la base Arrodonida
Forma de l'àpex Arrodonit
Color de fons de la pell Groc
Intensitat de color de fons de la pell Intermedi
Tonalitat del color de fons de la pell Verdosa
Densitat de les taques Absent o molt baixa
Solcat Solcs absents o molt dèbilment definits
Rugositat de la superfície Absent o molt feble
Formació suberosa Present
Gruix de la capa suberosa Gruixut (2,49 ± 0,37)
Distribució de la formació suberosa Únicament reticulada
Densitat de la distribució de la formació suberosa Densa
Gruix de la carn (cm) 3,73 ± 0,64
Gruix de l'escorça (cm) 0,76 ± 0,17
Color principal de la polpa Ataronjat
Fermesa de la polpa Tova
Època de maduresa Primerenca
Conservació postcollita Breu
Clivellat Elevat

Llavor
Llargada (mm) 14,6 ± 0,7
Forma No apinyonada
Color Crema groguenc
Pes de mil llavors (g) 4,28 ± 0,19
Conservació
Tipus Illa Municipi Ubicació
In situ Formentera Santa Eulària des Riu Banc de llavors
Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera
Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació
C/ d'Eusebi Estada, 145 07009 Palma
Telèfon 971176100 irfap@caib.es