El cultiu de la colflori té origen mediterrani, i per tant és un dels més antics de la zona. Per situacions d’aigua i terra, allà on es feia particularment era a les zones d’albufera, que són Sant Jordi i Muro-Alcúdia, sobretot per fer-ne planter. Posteriorment només va quedar un reducte del planter a la zona d’Alcúdia, i la llavor actual sol provenir d’aquesta zona, de l’amo en Joan Teres, que va fer una gran selecció i conservació de les varietats. És un cultiu que es dona bastant bé per tot, encara que per tradició i perquè és bo d’arrabassar el planter dins l’arena, es feia a les albuferes. Actualment se cultiva per tot Mallorca, encara que de manera molt reduïda i quasi només per particulars. La colflori s’ha perdut molt, ja que la gent ja no en menja i no coneix aquestes varietats locals de colflori.

Colflori extra-primerenca, de sabor dolcenc i tendra. De textura cruixent i cuitosa. La planta no és massa vigorosa i aguanta bastant bé la sequera. És de pinya petita, ja que ve més prest que les altres colfloris, i de color blanquinós. La fulla és prima i dreta. El tronc és gros i fa bastanta fulla, que serveix per alimentar als animals, i sol aguantar molt bé l’espigat.