Inscripcions
Inscripció al registre
20200345
23/05/2024
Inscripció al Catàleg
SI
03/07/2020
Origen de la varietat
El cultiu de la colflori té origen mediterrani, i per tant és un dels més antics de la zona. Per situacions d’aigua i terra, allà on es feia particularment era a les zones d’albufera, que són Sant Jordi i Muro-Alcúdia, sobretot per fer-ne planter. Posteriorment només va quedar un reducte del planter a la zona d’Alcúdia, i la llavor actual sol provenir d’aquesta zona, de l’amo en Joan Teres, que va fer una gran selecció i conservació de les varietats. És un cultiu que es dona bastant bé per tot, encara que per tradició i perquè és bo d’arrabassar el planter dins l’arena, es feia a les albuferes. Actualment se cultiva per tot Mallorca, encara que de manera molt reduïda i quasi només per particulars. La colflori s’ha perdut molt, ja que la gent ja no en menja i no coneix aquestes varietats locals de colflori.
Descripció de la varietat
Colflori primerenca, de sabor dolcenc i tendra. De textura cruixent i cuitosa. La planta no és massa vigorosa i aguanta bastant bé la sequera. La pinya és de color blanc cremós. Produeix molta fulla, molt valorat antigament per donar de menjar als animals.
Usos i coneixements
Consum humà
Cuinada de diferents maneres. Es pot menjar arrebossada, en bullit de bacallà i amb peix al forn, amb peix escabetxat, cocarrois, colflori ofegada, amb frit de pastanaga i sang, etc. Crua no es sol menjar, tot i que també és bona.
Malgrat això, sempre s’han utilitzat les fulles i el tronc per alimentar els animals, per això les varietats locals sempre han tengut molta fulla i un tronc gros. Per les ovelles són ideals. Fins i tot quan comença a espigar i s’ha de tirar, també es pot donar sencera als animals.
Observacions
En general totes les varietats locals de colfloris no venen molt escalonades, sinó que són de recol·lecció no agrupada, i per tant en un mateix moment, si no en pots collir d’una varietat, n’hi haurà d’una altra.
Les varietats locals de colfloris s’han perdut bastant i es cultiven poc, encara que alguns hortolans i particulars encara les conserven i segueixen sembrant. Comercialment es cultiven molt més les varietats híbrides, que són molt més petites i amb molt poca fulla. No existeixen dades de cultiu recollides per varietat; de manera general, l’any 2018 el cultiu de colflori a Mallorca va suposar 47 ha i 897 tones, segons les estadístiques Agràries-Pesqueres de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Caràcters morfològics de la varietat
| Plàntula |
| Coloració antociànica de l'hipocòtil |
Absent |
| Coloració dels cotiledons |
Verd clar |
| Planta |
| Mida |
Mitjana |
| Longitud del peu |
Llarga |
| Fulla |
| Port |
Semierecte |
| Llargada (cm) |
73,25 ± 5,38 |
| Amplada (cm) |
30,75 ± 3,4 |
| Relació amplada/llargada |
0,42 ± 0,07 |
| Forma |
El·líptica |
| Marge de la fulla |
Sencer |
| Pruïna (component ceri que cobreix les fulles) |
Feble |
| Color (amb pruïna, si n'hi ha) |
Verd blavós |
| Torsió de l'àpex |
Absent o molt feble |
| Forma de la secció transversal |
Plana |
| Rugositat |
Absent o molt feble |
| Plisat |
Feble |
| Ondulació de la vora |
Absent |
| Grau d'ondulació de la vora |
Feble |
| Marcat del nervi principal |
Intermedi |
| Longitud del pecíol |
Absent o molt curt |
| Forma de l'extremitat |
Rodona |
| Capça |
| Cobertura de la capça per les fulles interiors |
Parcialment coberta |
| Mida en relació a la mida de la planta |
Mitjana |
| Forma en secció longitudinal |
El·líptica mig aplatada |
| Curvatura superior |
Intermèdia |
| Color |
Blanc cremós |
| Coloració antociànica |
Absent |
| Protuberàncies |
Fines |
| Granulació |
Gruixada |
| Vellositat |
Present (gra apelfat) |
| Compacitat |
Intermèdia |
| Precocitat |
Primerenca |
| Llavor |
| Pes de mil llavors (g) |
3,87 |
Conservació
| Tipus |
Illa |
Municipi |
Ubicació |
| In situ |
Mallorca |
Sant Joan |
Finca agrícola |
| In situ |
Mallorca |
Palma |
Finca agrícola |
| In situ |
Mallorca |
Palma |
Banc de llavors |
| Ex situ |
Eivissa |
Porreres |
Banc de llavors |
Acreditació bibliogràfica
Característiques agronòmiques
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
|
Gener |
Febrer |
Març |
Abril |
Maig |
Juny |
Juliol |
Agost |
Setembre |
Octubre |
Novembre |
Desembre |
| Planter |
|
|
|
|
|
X |
X |
X |
X |
|
|
|
| Transplantament |
|
|
|
|
|
|
X |
X |
X |
X |
|
|
| Recol·lecció |
X |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
X |
X |
Característiques agronòmiques
| Precocitat |
|---|
| Primerenca Amb les varietats locals més tardanes (febrer-març). |
| Resistència al fred |
|---|
| Més baixa De vegades creixen molt però no fan pa perquè no tenen suficient |
| Maneig |
|---|
| S’ha de tapar la llavor quan és a camp, per evitar que els ocells se la mengin. S’hi sol posar una malla d’ombreig fina. |
| Altres observacions |
|---|
| Les colfloris són molt capritxoses, i varien molt el seu cicle en funció del temps, avançant-se o retardant-se la producció en funció de la climatologia. Com que ara no fa tant de fred, el cicle s’allarga més, espiga més tard i la llavor es fa més tard.
Són plantes molt adaptades i si es reguen una vegada sembrades no fa falta tornar-les a regar.
Són més sensibles als fongs, com la resta de colfloris. |
Altres varietats de la mateixa espècie
Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera
Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
C/ d'Eusebi Estada, 145 07009 Palma
Telèfon 971176084 irfap@caib.es