Varietats Locals IB

Inscripcions

Inscripció al registre

19390190

10/02/2006

Inscripció al Catàleg

Sí

28/03/2019

Sinonímies

Ceba mallorquina, ceba de sant joan, ceba rossa, ceba blanca de sant joan, ceba blanca santjoanera.

Origen de la varietat

Alguns productors actuals fa més de 50 anys que la cultiven, i els seus padrins ja ho feien. Des de fa molts d’anys n’hi ha hagut a Mallorca; és la ceba mallorquina de tota la vida. Els pobles que sembraven més ceba blanca són: Sant Joan, Montuïri, Vilafranca, i un poc Petra.

Descripció de la varietat

És una ceba blanca, grossa, i plana, de forma discoïdal. És dolça, ideal per a menjar crua. Té una curta vida postcollita, o el que és el mateix, presenta mala conservació. Es perd molt ràpid després de collida (Aspergillus niger, podridura negra). Si es cultiva en secà i primerenca per ventura la conservació post collita millora. Per devers Tots Sants queden les darreres, es conserva màxim uns 4 mesos. És ideal per fer grells.

Usos i coneixements

Consum humà

Tant crua com cuita; crua no cou gens, i cuinada es fon. Per fer trempó, conill amb ceba, sofregits, etc. Els grells també es consumeixen cuits.
També té usos medicinals: ceba crua pel constipat, tallada damunt la tauleta de nit per millorar la respiració.

Observacions

No li agrada que la facin en un terreny on abans ja hi ha hagut ceba. Alguns productors feien una rotació de 15 anys sense passar pel mateix camp. Llogaven parcel·les on s’hi feia cereal, i entre cultius hi feien la ceba.
És un cultiu que al Pla de Mallorca es fa a la seca, i si plou els bulbs es poden fer molt grans.
No existeixen dades de cultiu recollides per varietat. De manera general, l’any 2018 el cultiu de ceba a Mallorca va suposar 118 ha i 4.069 tones; els grells de ceba suposaren 24 ha i 471 tones. Segons alguns productors, actualment la ceba blanca mallorquina no es cultiva tant com fa uns anys; comercialment es sol fer a Sant Joan, Petra i Montuïri, perquè hi ha terra vermella. Uns dels majors productors fa unes 20 quarterades a Sant Joan, i en cull uns 3.000 kg a la setmana. De totes maneres, es poden trobar horts particulars amb petites produccions d’auto-consum arreu de Mallorca.

Caràcters morfològics de la varietat

Planta
Nombre de fulles per pseudotija	9,30 ± 2,31
Color de la fulla	Verd groguenc
Longitud de la fulla (cm)	47,05 ± 10,52
Amplada de la fulla (cm)	3,30 ± 0,64
Port del fullatge	Erecte

Bulb
Forma dels bulbs madurs secs	Romboïdal
Mida del bulb	Gran
Índex de forma del bulb	0,81 ± 0,07
Uniformitat de la forma dels bulbs	Homogènia
Espessor de la pell del bulb	Intermèdia
Color de la polpa del bulb	Blanc
Color de fons de la pell seca	Blanc
Matís del color de la pell seca	Marró
Nombre de punts vegetatius per quilogram	6,00 ± 1,41
Contingut de matèria seca	8,08 ± 1,64
Tendència a separar-se en bulbils	Absent o molt feble
Grau de separació entre bulbils	Feble
Nombre de bulbils	Més de tres

Llavor
Pes de mil llavors (g)	3,03

Altres
Època maduresa de collita	Intermèdia
Esterilitat masculina	Absent o molt feble
Durada de la grillada en l'emmagatzematge (dies)	11,4 ± 3,33

Conservació

Tipus	Illa	Municipi	Ubicació
In situ	Mallorca	Sant Joan	Altres
In situ	Mallorca	Petra	Finca agrícola
Ex situ	Mallorca	Porreres	Banc de llavors
In situ	Mallorca	Montuïri	Hort particular
In situ	Mallorca	Sant Joan	Finca agrícola
In situ	Mallorca	Binissalem	Hort particular
In situ	Mallorca	Palma	Finca agrícola
Ex situ	Mallorca	Palma	Banc de llavors
Ex situ	Mallorca	Sóller	Banc de llavors

Acreditació bibliogràfica

Objecte	Autors	Títol	Editorial	Arxiu	Any
Publicacions electròniques	CONECT-E (Conocimiento ecológico tradicional)	Variedades tradicionales: Ceba blanca (Mallorca)			2020
Llibres i altres monografies	Serra Sansó, M.	L’horticultura ecològica a Mallorca. Quaderns d'agricultura 16	L’horticultura ecològica a Mallorca		2007
Publicacions electròniques	Ribagorda, P.	De las cosas del comer: El “Trampó mallorquín”, un must como receta fresca de verano			2015
Llibres i altres monografies	Nicolau, M.	Escrits d'un pagès	Documenta Balear		2002
Diccionari	Alcover, A. M. i Moll, F. de B.	Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals	Editorial Moll		1930-1962
Llibres i altres monografies	Moll, F. de B.	Versos de la ceba	Editorial Moll		1971
Revista	Associació de Varietats Locals	Catàleg de llavors 2020: Varietats d’hivern		Descarregar	2020
Revista	Associació de Varietats Locals	Catàleg AVL		Descarregar	2019
Revista	Associació de Varietats Locals	Catàleg AVL. Mallorca		Descarregar	2016
Revista	Associació de Varietats Locals	Catàleg de Varietats Locals. Estiu 2014		Descarregar	2014
Llibres i altres monografies	Alpera, Ll.	Sobre poetes valencians i altres escrits	Publicacions de l'abadia de Monsterrat		2004

Característiques agronòmiques

Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen

	Gener	Febrer	Març	Abril	Maig	Juny	Juliol	Agost	Setembre	Novembre	Desembre
Planter	X									X	X
Transplantament	X	X	X	X							X
Recol·lecció					X	X	X	X	X

Marc de plantació

X	Y
10cm	40cm

Característiques agronòmiques

Precocitat
Mitjana Comparat amb les primerenques com la babosa, que se recol·lecta al maig, i amb les tardanes com la valenciana tardana o la vermella, la ceba mallorquina és de precocitat mitjana (juliol).
Resistència al fred
Més baixa Especificau la varietat amb què es compara: depèn més de quan es fa la sembra que de la varietat.
Tolerància Fongs
SI Míldiu i cendrada. Tampoc tolera l’excés d’humitat.
Maneig
En principi no necessita maneig específic, però convé haver preparat bé el terreny i no sembrar-les molt profundes perquè se puguin arrencar bé. Els grells s’entrecaven i també es poden recalçar, i es solen sembrar més profunds. Les finques que fan la ceba a la seca tenen menys problemes sanitaris.
Altres observacions
Poden tenir tendència a trompar si es planten abans del gener.