Inscripcions
Inscripció al registre
20210349 Pendent
Inscripció al Catàleg
Sí
03/07/2020
Sinonímies
Ceba pagesa, ceba eivissenca.
Origen de la varietat
Tradicionalment s’ha cultivat a Eivissa. En l'actualitat es cultiva arreu de l’illa d’Eivissa en horts familiars i vuit productors la cultiven per vendre en mercats locals. Un viverista, Can Malalt, conserva la llavor, comercialitza planter i subministra tant a agricultors i agricultores professionals com aficionats. Existeix també algun productor que la cultiva a Formentera en poca quantitat.
Descripció de la varietat
La ceba vermella és una de les varietats tradicionals d’hortalisses més identitàries de l’illa d’Eivissa. Es tracta d’una ceba primerenca que forma un bulb aplatat, en forma de disc, de color de pell entre porpra i rosat. Els bulbs són de gran calibre, solen mesurar entre 12 i 15 cm de diàmetre i sovint arriben a pesar més de mig quilo. Les capes interiors són blanques i especialment gruixudes, amb una fina epidermis rosada cap a les catàfiles exteriors. És una ceba poc coent i dolça, i conté molta quantitat d’aigua. Aquest tret fa que grillin dos o tres setmanes després de la collita, per la qual cosa s’aprofita com a ceba tendra a l’estiu i per fer goixos (calçots) la temporada d’hivern. És una ceba molt preuada per menjar en fresc.
El planter es prepara en passar setembre per plantar-les a partir de febrer i abril i collir-les entre juny i agost. El marc de plantació és de 25 x 25 cm.
La producció de ceba vermella als camps eivissencs és simbòlica, tot i que va en augment donada la bona acceptació que està tenint al mercat. Des de 2012 que es va encetar la promoció d’aquesta varietat, s’ha passat d’una producció relicta a produir-se’n, l’any 2020, prop de 15.000 kg. Actualment, la superfície cultivada no arriba a 0,5 ha, que correspon, en bona part, a un sol productor.
Usos i coneixements
Consum humà
La ceba vermella és molt preuada per consum en fresc, ja que és dolça, poc coent i té un color porpra molt atractiu en el plat. S’utilitza per elaborar l'ensalada pagesa i per menjar en cru com a acompanyament, com es feia amb la pebrera blanca. També es fa servir per fer sofregits, guisats i coques.
Donat que no es conserva en sec, els goixos d’aquesta varietat també són molt valorats per poder disposar de ceba tendra durant l’hivern. Tradicionalment s’aprofitaven les fulles per fer truites, sopes, llegums, guisats i també per menjar en cru.
El planter comença a preparar-se en passar Sant Miquel, abans d’aquesta data, espiga. Tradicionalment les cebes es feien en regadiu i els goixos, el segon any, en secà.
Observacions
Durant les prospeccions realitzades a Eivissa els anys 2005 i 2006, alguns agricultors varen descriure una ceba vermella que s’havia cultivat tradicionalment a l'illa. Aquesta ceba no es trobava en els mercats locals i, fins i tot, es confonia amb una altra coneguda com a ceba de Figueres, de testa més compacta, amb capes més primes, i més globosa que l’ecotip de ceba eivissenca. Aquesta circumstància de desconeixement, afegida al fet que només la cultivaven als seus horts persones d’avançada edat sense relleu generacional situava aquesta varietat i el seu coneixement associat en situació de risc d’extinció.
Des de 2010, el GALEF i el Consell han realitzat diverses tasques de difusió i promoció per donar a conèixer i valoritzar aquesta varietat tradicional, fet que ha donat lloc a un destacable augment de la seua producció per part d’alguns agricultors, així com ha afavorit que es comercialitzi en diversos establiments i es conegui cada vegada més entre la població pitiüsa.
Segons dades actualitzades, el nombre de plantes de ceba cultivades a les Pitiüses s’ha vist quadruplicat, passant d’11.000 el 2018 a 55.000 el 2020. Són vuit els productors totals que distribueixen a diversos mercats locals de les illes.
La llavor que s’ha caracteritzat per a registre prové del planterista Can Malalt, que subministra planter de ceba a bona part dels productors de l’illa. Cal esmentar que el diàmetre de la ceba vermella sol ser major de 12 cm, malgrat les dades obtingudes en aquesta prospecció.
Caràcters morfològics de la varietat
Planta |
Nombre de fulles per pseudotija |
11 ± 2 |
Color de la fulla |
Verd clar |
Longitud de la fulla (cm) |
48.30 ± 5.76 |
Amplada de la fulla (cm) |
2.72 ± 0.29 |
Port del fullatge |
Intermedi |
Encerament del limbe |
Fort |
Bulb |
Forma dels bulbs madurs secs |
Aplatada |
Mida del bulb |
Mitjana |
Índex de forma del bulb |
0.50 ± 0.04 |
Uniformitat de la forma dels bulbs |
Variable |
Espessor de la pell del bulb |
Fina |
Color de la polpa del bulb |
Blanc |
Color de fons de la pell seca |
Rosa |
Matís del color de la pell seca |
Marró |
Nombre de punts vegetatius per quilogram |
22.4 ± 6.2 |
Contingut de matèria seca |
9.26 ± 0.40 |
Tendència a separar-se en bulbils |
Absent o molt feble |
Flor |
Tendència a la floració |
Feble |
Llavor |
Pes de mil llavors (g) |
2.5 ± 0.1 |
Altres |
Època maduresa de collita |
Primerenca |
Esterilitat masculina |
Absent o molt feble |
Pes del bulb (g) |
320 ± 39 |
Alçada del bulb (cm) |
5.24 ± 0.32 |
Diàmetre del bulb (cm) |
10.57 ± 0.54 |
Posició del diàmetre màxim |
En el punt intermig |
Forma de l'àpex del bulb |
Pla |
Forma de la base |
Plana |
Adherència de la pell després de la collita |
Intermèdia |
Intensitat del color de fons de la pell seca |
Fosca |
Gruix de les catàfiles (mm) |
7.0 ± 1.3 |
Color de l'epidermis de les escames carnoses |
Vermellós |
Graus Brix (ºBx) |
6.8 ± 1.2 |
Conservació
Tipus |
Illa |
Municipi |
Ubicació |
Ex situ |
Eivissa |
Santa Eulària des Riu |
Banc de llavors |
Ex situ |
Eivissa |
Santa Eulària des Riu |
Banc de llavors |
Ex situ |
Mallorca |
Palma |
Banc de llavors |
Acreditació bibliogràfica
Objecte |
Autors |
Títol |
Editorial |
Arxiu |
Any |
Revista |
Mallor, C., Carravedo, M., Estopañán, G. i Mallor, F. |
Chracterization of genetic resources of onoin (Allium cepa L.) from the Spanish secondary centre of diversity (en línia). DOI: 10.5424/sjar/20110901-149-10 |
Spanish Journal of Agricultural Research 9(1):144-155 |
Descarregar |
2011 |
Característiques agronòmiques
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
|
Gener |
Febrer |
Març |
Abril |
Maig |
Juny |
Juliol |
Agost |
Setembre |
Octubre |
Novembre |
Desembre |
Planter |
X |
X |
|
|
|
|
|
|
|
X |
X |
X |
Transplantament |
|
X |
X |
X |
X |
|
|
|
|
|
|
|
Recol·lecció |
|
|
|
|
|
X |
X |
X |
|
|
|
|
Característiques agronòmiques
Maneig |
---|
No presenta cap maneig especial ni cap problema remarcable en el seu cultiu. |
Altres observacions |
---|
La conservació postcollita d'aquesta ceba és molt curta, de dos a tres setmanes. Varietat molt adient per fer goixos, la pujada a flor és prou tardana. |