Tradicionalment s’ha cultivat a Eivissa. En l'actualitat es cultiva arreu de l’illa d’Eivissa en horts familiars i vuit productors la cultiven per vendre en mercats locals. Un viverista, Can Malalt, conserva la llavor, comercialitza planter i subministra tant a agricultors i agricultores professionals com aficionats. Existeix també algun productor que la cultiva a Formentera en poca quantitat.

La ceba vermella és una de les varietats tradicionals d’hortalisses més identitàries de l’illa d’Eivissa. Es tracta d’una ceba primerenca que forma un bulb aplatat, en forma de disc, de color de pell entre porpra i rosat. Els bulbs són de gran calibre, solen mesurar entre 12 i 15 cm de diàmetre i sovint arriben a pesar més de mig quilo. Les capes interiors són blanques i especialment gruixudes, amb una fina epidermis rosada cap a les catàfiles exteriors. És una ceba poc coent i dolça, i conté molta quantitat d’aigua. Aquest tret fa que grillin dos o tres setmanes després de la collita, per la qual cosa s’aprofita com a ceba tendra a l’estiu i per fer goixos (calçots) la temporada d’hivern. És una ceba molt preuada per menjar en fresc.
El planter es prepara en passar setembre per plantar-les a partir de febrer i abril i collir-les entre juny i agost. El marc de plantació és de 25 x 25 cm.
La producció de ceba vermella als camps eivissencs és simbòlica, tot i que va en augment donada la bona acceptació que està tenint al mercat. Des de 2012 que es va encetar la promoció d’aquesta varietat, s’ha passat d’una producció relicta a produir-se’n, l’any 2020, prop de 15.000 kg. Actualment, la superfície cultivada no arriba a 0,5 ha, que correspon, en bona part, a un sol productor.