Origen de la varietat
El lloc d’origen d’aquesta espècie es troba a les zones muntanyoses del Daguestan, l’Azerbaidjan i Geòrgia (ZEVEN i DE WET, 1993).
La seva introducció a la Mediterrània occidental es remunta a l’època romana (SACCARDO, 1909). Els romans anomenaven aquests fruits pomes de Cydon, nom de l’actual Canea a Creta.
El codonyer és un dels fruiters de conreu més antic. A Europa es troba actualment a tots els països de la ribera mediterrània.
Descripció de la varietat
Arbre de vigor mitjà i creixement desordenat, no arriba a formar una capçada regular. És molt productor. La fruita es cull normalment al setembre. El seu port és irregular amb tendència a l’horitzontal. Té una fulla grossa, de forma el·líptica o triangular, acabada en punta no gaire acusada. Els nirvis de la fulla estan marcats per ambdós costats, la vorera és llisa, un poc ondulada. El capoll és curt, no gaire gruixat, de color vermell clar. El fruit és allargat, un poc piriforme, de mida mitjana a gran. A la part de dalt té unes costelles ben marcades. L’ull està mig obert i conserva els sèpals. La polpa és granulosa, fina, molt sucosa a la maduració, dolça, aromàtica i astringent.
Usos i coneixements
Consum humà
Es pot menjar fresc, però és més freqüent cuinar-lo al forn, en confitura o confitat. El codonyat n’és el derivat més característic. Agronòmicament s’empra com a patró de perera, nisprer,...
Observacions
El mot codony deriva del llatí cotonius, que al seu torn deriva de cydonium malum, equivalent al grec kydonion melon, que significa ‘poma de Kydon’, ciutat de Creta. «Els codonyers (en castellà membrilleros) no són en general gaire nombrosos a Mallorca, encara que estan molt estesos en alguns municipis com Sóller, Valldemossa i altres de la part muntanyosa, i també a Manacor i en alguns altres del Pla. Requereixen un terreny més profund i volen ser més regats que altres fruiters, per això sovint es planten prop de les síquies. Suren millor als llocs més fresquívols que no als calents, i és profitós donar-los molt d’adob. Per millorar-ne la varietat, no s’aplica aquí l’empelt; en canvi s’utilitzen els codonyers per empeltar-hi altres classes de fruita, com pomes, peres, magranes, nespres i altres de similars. Creix molt aviat, al cap de dos o tres anys ja són arbres esplèndids. La fruita es cull normalment al setembre, abans que hagi madurat del tot, i després es deixa madurar a casa. Es distingeixen dues classes de codonys: les codonyes, que són més grosses i bones de menjar, encara que una mica aspres, però que s’usen al mateix temps per fer confitures, i els codonys, que són més petits i maduren més tard, no tenen tan bon gust, a penes es consumeixen frescs i s’empren quasi exclusivament per fer confitures. Aquest codonyat (confitura de codony) es prepara sobretot en cases particulars. Les codonyes es venen normalment al voltant de 7–8 pessetes el viatge; els codonys, malgrat que n’hi ha menys, es venen més barats.» (HABSBURGO-LORENA, ARXIDUC L.S. 1869-1884). «Codony: fruit del codonyer, que és de forma de pera o de poma, de sabor molt aspre, astringent, i que es cou per fer-ne confitures casolanes.» (ALCOVER–MOLL, 1941). Els arbres es troben aïllats arreu de Mallorca. Els planteristes de fruiters, la segueixen comercialitzant. Tot i que també es comercialitzen altres tipus semblants amb els que es confon fàcilment. Exemplar de referencia al Jardí Botànic de Sóller.
Caràcters morfològics de la varietat
Planta |
Vigor |
Mitjà |
Port |
Horitzontal |
Època de maduració |
Setembre |
Fulla |
Longitud (cm) |
8,55 ± 0,29 |
Amplada (cm) |
6,21 ± 0,25 |
Relació L/A |
1,37 |
Forma de la fulla |
El·líptica |
Color de la fulla |
Verd fosc |
Forma de l'àpex |
Punxegut (No gaire acusat) |
Forma de les vores |
Llisa (Una mica ondulada) |
Nervadura de la fulla |
Mitjanament marcada (Per ambdós costats) |
Fruit |
Longitud (cm) |
12,65 ± 0,18 |
Amplada (cm) |
8,15 ± 0,29 |
Relació L/A |
1,55 |
Forma del fruit |
Allargat i piriforme |
Pes (g) |
454,2 ± 20,59 |
Color del fruit |
Groc |
Color de la polpa |
Blanc grogós |
Textura de la polpa |
Granulosa i fina |
Costelles |
Presents (Ben marcades) |
Sabor del fruit |
dolça, aromàtica i astringent |
Acreditació bibliogràfica
Objecte |
Autors |
Títol |
Editorial |
Arxiu |
Any |
Llibres i altres monografies |
Payeras, L. i Falconer, J. |
Inventari de les varietats vegetals tradicionals de les illes Balears. TOM I. Fruiters de la sub-família de les malòidies |
Rapitbook Editorial |
|
2011 |
Llibres i altres monografies |
Zeven, A. C. i de Wet, J. |
Dictionary of cultivated plants and their regions of diversity |
International Book Distributions |
|
1993 |
Llibres i altres monografies |
Saccardo, P. A. |
Cronologia della Flora Italiana |
Padova, Tipografia del Seminario |
|
1909 |
Llibres i altres monografies |
Habsburg-Lorena i Borbó, A. L. S. |
Die Balearen in Wort und Bild Geschildert. F. Brockhau. Trad. Cast. parcial de Sureda Blanes |
|
|
1869-1884 |
Diccionari |
Alcover, A. M. i Moll, F. de B. |
Diccionari Català-Valencià-Balear |
Editorial Moll |
|
1941 |
Característiques agronòmiques
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
|
Gener |
Febrer |
Març |
Abril |
Maig |
Juny |
Juliol |
Agost |
Setembre |
Octubre |
Novembre |
Desembre |
Fructificació |
|
|
|
X |
|
|
|
|
|
|
|
|
Recol·lecció |
|
|
|
|
|
|
|
|
X |
X |
|
|
Característiques agronòmiques