Codony mallorquí
Codonyer - Cydonia oblonga Mill.
Origen de la varietat

El lloc d’origen d’aquesta espècie es troba a les zones muntanyoses del Daguestan, l’Azerbaidjan i Geòrgia (ZEVEN i DE WET, 1993).

La seva introducció a la Mediterrània occidental es remunta a l’època romana (SACCARDO, 1909). Els romans anomenaven aquests fruits pomes de Cydon, nom de l’actual Canea a Creta.

El codonyer és un dels fruiters de conreu més antic. A Europa es troba actualment a tots els països de la ribera mediterrània.

Descripció de la varietat

Arbre de vigor mitjà i creixement desordenat, no arriba a formar una capçada regular. És molt productor. La fruita es cull normalment al setembre. El seu port és irregular amb tendència a l’horitzontal. Té una fulla grossa, de forma el·líptica o triangular, acabada en punta no gaire acusada. Els nirvis de la fulla estan marcats per ambdós costats, la vorera és llisa, un poc ondulada. El capoll és curt, no gaire gruixat, de color vermell clar. El fruit és allargat, un poc piriforme, de mida mitjana a gran. A la part de dalt té unes costelles ben marcades. L’ull està mig obert i conserva els sèpals. La polpa és granulosa, fina, molt sucosa a la maduració, dolça, aromàtica i astringent.

Usos i coneixements
Consum humà
Es pot menjar fresc, però és més freqüent cuinar-lo al forn, en confitura o confitat. El codonyat n’és el derivat més característic. Agronòmicament s’empra com a patró de perera, nisprer,...
Observacions
El mot codony deriva del llatí cotonius, que al seu torn deriva de cydonium malum, equivalent al grec kydonion melon, que significa ‘poma de Kydon’, ciutat de Creta. «Els codonyers (en castellà membrilleros) no són en general gaire nombrosos a Mallorca, encara que estan molt estesos en alguns municipis com Sóller, Valldemossa i altres de la part muntanyosa, i també a Manacor i en alguns altres del Pla. Requereixen un terreny més profund i volen ser més regats que altres fruiters, per això sovint es planten prop de les síquies. Suren millor als llocs més fresquívols que no als calents, i és profitós donar-los molt d’adob. Per millorar-ne la varietat, no s’aplica aquí l’empelt; en canvi s’utilitzen els codonyers per empeltar-hi altres classes de fruita, com pomes, peres, magranes, nespres i altres de similars. Creix molt aviat, al cap de dos o tres anys ja són arbres esplèndids. La fruita es cull normalment al setembre, abans que hagi madurat del tot, i després es deixa madurar a casa. Es distingeixen dues classes de codonys: les codonyes, que són més grosses i bones de menjar, encara que una mica aspres, però que s’usen al mateix temps per fer confitures, i els codonys, que són més petits i maduren més tard, no tenen tan bon gust, a penes es consumeixen frescs i s’empren quasi exclusivament per fer confitures. Aquest codonyat (confitura de codony) es prepara sobretot en cases particulars. Les codonyes es venen normalment al voltant de 7–8 pessetes el viatge; els codonys, malgrat que n’hi ha menys, es venen més barats.» (HABSBURGO-LORENA, ARXIDUC L.S. 1869-1884). «Codony: fruit del codonyer, que és de forma de pera o de poma, de sabor molt aspre, astringent, i que es cou per fer-ne confitures casolanes.» (ALCOVER–MOLL, 1941). Els arbres es troben aïllats arreu de Mallorca. Els planteristes de fruiters, la segueixen comercialitzant. Tot i que també es comercialitzen altres tipus semblants amb els que es confon fàcilment. Exemplar de referencia al Jardí Botànic de Sóller.
Caràcters morfològics de la varietat

Planta
Vigor Mitjà
Port Horitzontal
Època de maduració Setembre

Fulla
Longitud (cm) 8,55 ± 0,29
Amplada (cm) 6,21 ± 0,25
Relació L/A 1,37
Forma de la fulla El·líptica
Color de la fulla Verd fosc
Forma de l'àpex Punxegut (No gaire acusat)
Forma de les vores Llisa (Una mica ondulada)
Nervadura de la fulla Mitjanament marcada (Per ambdós costats)

Fruit
Longitud (cm) 12,65 ± 0,18
Amplada (cm) 8,15 ± 0,29
Relació L/A 1,55
Forma del fruit Allargat i piriforme
Pes (g) 454,2 ± 20,59
Color del fruit Groc
Color de la polpa Blanc grogós
Textura de la polpa Granulosa i fina
Costelles Presents (Ben marcades)
Sabor del fruit dolça, aromàtica i astringent
Acreditació bibliogràfica
Objecte Autors Títol Editorial Arxiu Any
Llibres i altres monografies Payeras, L. i Falconer, J. Inventari de les varietats vegetals tradicionals de les illes Balears. TOM I. Fruiters de la sub-família de les malòidies Rapitbook Editorial 2011
Llibres i altres monografies Zeven, A. C. i de Wet, J. Dictionary of cultivated plants and their regions of diversity International Book Distributions 1993
Llibres i altres monografies Saccardo, P. A. Cronologia della Flora Italiana Padova, Tipografia del Seminario 1909
Llibres i altres monografies Habsburg-Lorena i Borbó, A. L. S. Die Balearen in Wort und Bild Geschildert. F. Brockhau. Trad. Cast. parcial de Sureda Blanes 1869-1884
Diccionari Alcover, A. M. i Moll, F. de B. Diccionari Català-Valencià-Balear Editorial Moll 1941
Característiques agronòmiques
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Fructificació X
Recol·lecció X X
Característiques agronòmiques
Altres varietats de la mateixa espècie
Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera
Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
C/ d'Eusebi Estada, 145 07009 Palma
Telèfon 971176084 irfap@caib.es