Els ginjolers són arbusts de procedència oriental, que pareixen ser estat introduïts per els agricultors àrabs. Segons Plini, el ginjoler va ser introduït a Roma, procedent de Síria, per el Cònsul Sexto Papinio, en el segle I, a finals del regnat de Augusto I proporciona una il·lustració d’un ginjoler cultivat a un hort d’Espanya. (RIVERA ET AL. 1997).

Els arbres d'aquesta varietat són de mida discreta, disposen d'una capçana irregular i són de difícil poda de formació. També presenten branques primes,  zigzaguejant, proveïdes de moltes pues. La seva floració s'inicia a mitjans de maig, mentre que la maduració comença a tenir lloc per mitjans de setembre.

Les fulles són el·lipsoides, obliqües i obtuses, de color verd lluent i trinervades. El seu capoll és curt i acanalat. El fruit és una drupa ovoide, amb pell llisa de color groc verdós i polpa de color clar, compacta i dolça. Només té un sol pinyol, que acaba en punta als dos extrems.