A Mallorca hi ha quatre classes de moreres, a saber: l’antiga morera corrent, que també s’anomena morer ver o de la gran casta; la morera blanca, que es va plantar sobretot de 1857 a 1863 a causa  de la gran industria del cuc de seda existent en aquella època; la morera amb moltes tiges o multicaula, que es va tractar d’introduir  a la mateixa època, i la morera negra amb suc de móres negre.

Arbre de la família de les moràcies, de l'espècie Morus nigra, de fulles amples, pubescents i cordiformes a la base, flors en aments i fruit rodó, de color negrós vermellós, comestible; s'anomena també morera de móres, morera vera i morera negra; cast. moral.

Ornamental

Aquesta varietat de mora, ha estat més destinada al consum del fruit, ja que les fulles tenen manco qualitat per a l’alimentació dels cucs de seda. Per aquest motiu va ser poc a poc substituït per la morera blanca.
El fruit és dolcenc i sucós, té bona qualitat per el consum en fresc. Esporàdicament s’en fan confitures.
La seva fusta és molt apreciada i tradicionalment s’ha destinat a l’elaboració de cadires i també algunes peces de carro.
Un ús puntual i ja oblidat, d’aquesta varietat ha estat el destinar-la a patró per empeltar la morera blanca.