El pebre ros gruixat s’ha cultivat històricament per tot Mallorca així com se segueix cultivant. Ara bé, tal i com indica el seu nom segurament un dels llocs on es produïa en major importància era al municipi de Muro.

És un pebre allargat, en forma de tres caires, acabat en punta. Té la pell gruixada i de color verd clar. Té més polpa que el pebre ros. De gust suau i dolç, de textura un poc dura. S’utilitza sobretot cuinat, quan és madur, per fregir, torrar i fer-ne confitura. En verd es pot consumir tan fresc com cuinat, amb trempó i com a acompanyament o per fregir i torrar.

És molt productiu, excepte si es deixa per vermell a la planta; així produeix menys. És un cultiu exigent en aigua i en matèria orgànica, però l’aigua de reg no ha de tocar la tija. Antigament es feia emprivada només per tirar als solcs dels pebrers. Té baixa conservació post collita.