Inscripcions
Inscripció al registre
20200342 Pendent
Inscripció al Catàleg
SI
03/07/2020
Origen de la varietat
El cultiu de la colflori té origen mediterrani, i per tant és un dels més antics de la zona. Per situacions d’aigua i terra, allà on es feia particularment era a les zones d’albufera, que són Sant Jordi i Muro-Alcúdia, sobretot per fer-ne planter. Posteriorment només va quedar un reducte del planter a la zona d’Alcúdia, i la llavor actual sol provenir d’aquesta zona, de l’amo en Joan Teres, que va fer una gran selecció i conservació de les varietats. És un cultiu que es dona bastant bé per tot, encara que per tradició i perquè és bo d’arrabassar el planter dins l’arena, es feia a les albuferes. Actualment se cultiva per tot Mallorca, encara que de manera molt reduïda i quasi només per particulars. La colflori s’ha perdut molt, ja que la gent ja no en menja i no coneix aquestes varietats locals de colflori.
Descripció de la varietat
Colflori primerenca, de sabor dolcenc i tendra. De textura cruixent i cuitosa. La planta no és massa vigorosa i aguanta bastant bé la sequera. La pinya és de color blanc cremós, mida mitjana i un poc irregular. Produeix molta fulla, molt valorat antigament per donar de menjar als animals.
Usos i coneixements
Consum humà
Cuinada de diferents maneres. Es pot menjar arrebossada, en bullit de bacallà i amb peix al forn, amb peix escabetxat, cocarrois, colflori ofegada, amb frit de pastanaga i sang, etc. Crua no es sol menjar, tot i que també és bona. Es consumeix quan té la pinya feta i abans que munti les tiges de flor.
To i això, sempre s’han utilitzat les fulles i el tronc per alimentar els animals, per això les varietats locals sempre han tengut molta fulla i un tronc gros. Per les ovelles són ideals. Fins i tot quan comença a espigar i s’ha de tirar, també es pot donar sencera als animals.
Observacions
En general totes les varietats locals de colfloris no venen molt escalonades, sinó que són de recol·lecció no agrupada, i per tant en un mateix moment, si no en pots collir d’una varietat, n’hi haurà d’una altra.
Les varietats locals de colfloris s’han perdut bastant i es cultiven poc, encara que alguns hortolans i particulars encara les conserven i segueixen sembrant. Comercialment es cultiven molt més les varietats híbrides, que són molt més petites i amb molt poca fulla. No existeixen dades de cultiu recollides per varietat; de manera general, l’any 2018 el cultiu de colflori a Mallorca va suposar 47 ha i 897 tones, segons les estadístiques Agràries-Pesqueres de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Caràcters morfològics de la varietat
Plàntula |
Coloració antociànica de l'hipocòtil |
Absent |
Coloració dels cotiledons |
Verd clar |
Planta |
Mida |
Gran |
Longitud del peu |
Intermèdia |
Fulla |
Port |
Semierecte |
Llargada (cm) |
69,5 ± 5,45 |
Amplada (cm) |
33 ± 4,4 |
Relació amplada/llargada |
0,47 ± 0 |
Forma |
El·líptica |
Marge de la fulla |
Sencer |
Pruïna (component ceri que cobreix les fulles) |
Intermèdia |
Color (amb pruïna, si n'hi ha) |
Verd blavós |
Torsió de l'àpex |
Feble |
Forma de la secció transversal |
Plana |
Rugositat |
Feble |
Plisat |
Intermedi |
Ondulació de la vora |
Present |
Grau d'ondulació de la vora |
Intermedi |
Marcat del nervi principal |
Fort |
Longitud del pecíol |
Absent o molt curt |
Forma de l'extremitat |
En punta |
Capça |
Cobertura de la capça per les fulles interiors |
Parcialment coberta |
Mida en relació a la mida de la planta |
Mitjana |
Forma en secció longitudinal |
El·líptica mig aplatada |
Curvatura superior |
Forta |
Color |
Blanc cremós |
Coloració antociànica |
Absent |
Protuberàncies |
Fines |
Granulació |
Fina |
Vellositat |
Present (gra apelfat) |
Compacitat |
Feble |
Precocitat |
Primerenca |
Llavor |
Pes de mil llavors (g) |
2,55 |
Conservació
Tipus |
Illa |
Municipi |
Ubicació |
In situ |
Mallorca |
Lloseta |
Hort particular |
In situ |
Mallorca |
Sant Joan |
Banc de llavors |
In situ |
Mallorca |
Palma |
Finca agrícola |
Ex situ |
Mallorca |
Sóller |
Banc de llavors |
Ex situ |
Mallorca |
Palma |
Banc de llavors |
Ex situ |
Mallorca |
Porreres |
Banc de llavors |
Acreditació bibliogràfica
Característiques agronòmiques
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
|
Gener |
Febrer |
Març |
Abril |
Maig |
Juny |
Juliol |
Agost |
Setembre |
Octubre |
Novembre |
Desembre |
Planter |
|
|
|
|
|
X |
X |
X |
X |
X |
|
|
Transplantament |
|
|
|
|
|
|
|
X |
X |
X |
|
|
Recol·lecció |
X |
X |
|
|
|
|
|
|
|
|
X |
X |
Característiques agronòmiques
Precocitat |
---|
Primerenca Comparat amb les varietats locals més tardanes (febrer-març) |
Resistència al fred |
---|
Més alta De vegades creixen molt però no fan pa perquè no tenen suficient fred. |
Maneig |
---|
S'ha de tapar la llavor quan és a camp, per evitar que els ocells se la mengin. S'hi sol posar una malla d'ombreig fina. |
Altres observacions |
---|
Les colfloris són molt capritxoses, i varien molt el seu cicle en funció del temps, avançant-se o retardant-se la producció en funció de la climatologia. Com que ara no fa tant de fred, el cicle s’allarga més, espiga més tard i la llavor es fa més tard.
Són plantes molt adaptades i si es reguen una vegada sembrades no fa falta tornar-les a regar; però una vegada plantada s’ha de tenir cura que no quedi aturada.
Són més sensibles als fongs, com la resta de colfloris. |
Altres varietats de la mateixa espècie
Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera
Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
C/ d'Eusebi Estada, 145 07009 Palma
Telèfon 971176084 irfap@caib.es