Citró Coent
Pebre - Capsicum annuum
Sinonímies
Citró, citronet coent, bitxo, bitxet, pebrera .
Descripció de la varietat

El citró coent és una pebrera menuda, allargada, prima i acabada en punta. Presenta capsaïcina, tret que li confereix, entre altres propietats, un sabor picant suau.la pell brillant i una carn fina que possibilita el seu fàcil assecament i conservació. La mata és alta, erecta i frondosa, amb fulles abundants que ombregen els fruits. Els citrons es cullen amb facilitat una vegada madurs. Es tracta d’una varietat plurianual, rústica i molt productiva. La sembra es fa a partir de febrer i es cull de manera ininterrompuda des de juliol fins a octubre o novembre. El marc de plantació és de 50 x 50 cm.


Aquest citró es pot menjar verd o vermell, cru o cuinat, tot i que sobretot s’empra com a condiment picant de molts plats eivissencs una volta secs els fruits madurs. És un ingredient indispensable per elaborar la sobrassada coenta. Els penjolls de citró coent són un element recurrent a les cuines tradicionals eivissenques. Actualment només es cultiva als horts familiars pitiüsos.


 

Origen de la varietat

Tradicionalment s’ha cultivat a les illes Pitiüses.


 

Usos i coneixements
Consum humà
El citró coent es pot consumir tant verd com madur, fresc o sec, cru o cuinat. S’ha emprat tradicionalment com a condiment picant en guisats i frites, sempre al gust de cada família. Per fer els penjolls, es cullen madurs, es cusen amb fil pel peduncle i es deixen assecar en un lloc fresc i sec, de tal manera que es poden gastar com a condiment sec o en pols. També es poden deixar assecar a la mata. És ingredient indispensable per salar olives per elaborar la sobrassada coenta.

Diversos estudis acrediten el poder analgèsic, antioxidant i anticancerigen de la capsaïcina present a aquesta varietat.
Observacions
egons l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, citró coent, com bitxo, és un nom genèric que engloba diverses varietats de pebrera picant com, per exemple, la llengüeta de pardal (var. conoides), també cultivada tradicionalment a les illes Pitiüses, o la de cirereta (var. cerasiforme), que pot ser tant coent com no (Mallorca). Altres mots dialectals balears, segons el Diccionari Alcovell-Moll, són pebre fort (Sant Joan de Sineu) i pebre de banyeta (Menorca), pebre de banya de cabra, poc coent (Mallorca), pebre bord, pebre de flamerada de llum (Manacor)...
Caràcters morfològics de la varietat

Plàntula
Pigmentació antociànica de l'hipocòtil Present

Planta
Port Erecte
Alçada de la planta (cm) Molt alta (> 85 cm) (104 ± 16 cm)
Escurçament dels entrenusos Absent

Fulla
Port del peduncle Intermedi

Flor
Color de la flor Blanc

Fruit
Color del fruit en la maduresa Vermell
Intensitat de color abans de la maduració Intermèdia
Llargària del fruit (cm) 11,2 ± 1,1
Amplada (cm) 1,3 ± 0,1
Relació llargària/amplada 8,6 ± 1,6
Pes (g) 9,2 ± 1,6
Forma del fruit (secció transversal a nivell de placenta) Circular
Sinuositat del pericarpi en la part basal Absent o molt dèbil
Textura de la superfície Lleugerament rugosa
Cavitat peduncular Absent
Forma de l'àpex Molt aguda
Número de lòculs 2
Gruix de la polpa (cm) 0,19 ± 0,03
Gruix del peduncle (cm) 4,2 ± 0,5
Aspecte del calze No envolupant
Capsaïcina Present
Fruit verd: pigmentació antociànica Absent

Llavor
Pes de mil llavors (g) 4,89 ± 0,28
Conservació
Tipus Illa Municipi Ubicació
Ex situ Eivissa Santa Eulària des Riu Altres
Altres varietats de la mateixa espècie
Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera
Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació
C/ d'Eusebi Estada, 145 07009 Palma
Telèfon 971176100 irfap@caib.es