Citró, citronet coent, bitxo, bitxet, pebrera .

Tradicionalment s’ha cultivat a les illes Pitiüses.

 

El citró coent és una pebrera menuda, allargada, prima i acabada en punta. Presenta capsaïcina, tret que li confereix, entre altres propietats, un sabor picant suau.Té la pell brillant i una carn fina que possibilita el seu fàcil assecament i conservació. La mata és alta, erecta i frondosa, amb fulles abundants que ombregen els fruits. Els citrons es cullen amb facilitat una vegada madurs. Es tracta d’una varietat plurianual, rústica i molt productiva. La sembra es fa a partir de febrer i es cull de manera ininterrompuda des de juliol fins a octubre o novembre. El marc de plantació és de 50 x 50 cm.

Aquest citró es pot menjar verd o vermell, cru o cuinat, tot i que sobretot s’empra com a condiment picant de molts plats eivissencs una volta secs els fruits madurs. És un ingredient indispensable per elaborar la sobrassada coenta. Els penjolls de citró coent són un element recurrent a les cuines tradicionals eivissenques. Actualment només es cultiva als horts familiars pitiüsos.

 

Consum humà

El citró coent es pot consumir tant verd com madur, fresc o sec, cru o cuinat. S’ha emprat tradicionalment com a condiment picant en guisats i frites, sempre al gust de cada família. Per fer els penjolls, es cullen madurs, es cusen amb fil pel peduncle i es deixen assecar en un lloc fresc i sec, de tal manera que es poden gastar com a condiment sec o en pols. També es poden deixar assecar a la mata. És ingredient indispensable per salar olives per elaborar la sobrassada coenta.

Diversos estudis acrediten el poder analgèsic, antioxidant i anticancerigen de la capsaïcina present a aquesta varietat.

egons l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, citró coent, com bitxo, és un nom genèric que engloba diverses varietats de pebrera picant com, per exemple, la llengüeta de pardal (var. conoides), també cultivada tradicionalment a les illes Pitiüses, o la de cirereta (var. cerasiforme), que pot ser tant coent com no (Mallorca). Altres mots dialectals balears, segons el Diccionari Alcovell-Moll, són pebre fort (Sant Joan de Sineu) i pebre de banyeta (Menorca), pebre de banya de cabra, poc coent (Mallorca), pebre bord, pebre de flamerada de llum (Manacor)...