La lletuga blanca va ser àmpliament conreada a l'illa d'Eivissa durant moltes dècades del segle passat. Can Murtera, un planterista i productor agrari local de Santa Gertrudis, va aconseguir la llavor del pla de Vila i la va seleccionar durant anys, que va donar lloc a una lletuga molt tendra de grans dimensions, que va comercialitzar fins a entrats els anys vuitanta. Per això es coneix la varietat pel nom de lletuga de Can Murtera. Segons els testimonis, es va deixar de sembrar perl'alta afectació per virosi i problemes amb nematodes. Aquesta llavor, que es creia perduda, va ser rescatada pel CRF en una prospecció l'any 1982, a Santa Gertrudis de Fruitera, i va ser incorporada al Banc de Llavors d'Eivissa i Formentera l'any 2009.
La lletuga blanca és una lletuga tipus romana, d'estiu, que es caracteritza pel seu gran calibre i el color verd clar de les fulles que la compon. La fulla és el·líptica i allargada, més ampla cap a l'àpex, amb marges sencers, i arredonida a la punta. Aguanta el fred i especialment la calor, però no tolera les gelades d'hivern. Tarda molt a espigar en comparació amb altres varietats de lletuga. Els mesos freds afavoreixen el tancament del cabdell, encara que no sempre en forma, sobretot amb les altes temperatures d'estiu. De fet, antigament, aquesta varietat es lligava per blanquejar les fulles i llevar-los l'amargor. Es pot plantar pràcticament tot l'any, amb el sel seu òptim entre març i octubre. El marc de plantació es de 35 x 35 cm.
Aquesta varietat tradicional va ser molt preuada i comercialitzada a l'illa d'Eivissa per la seua grandària (fa peces de vora 1,5 kg), tendresa i sabor suau, mica amarg. Actualment, algunes poques productores han recuperat la varietat per incloure-la en els circuits de comercialització ecològica i local.
Plàntula | |
---|---|
Pigmentació antociànica | Absent |
Planta | |
---|---|
Tipus de varietat | Romana |
Diàmetre (cm) | 49 ± 4 |
Formació del cabdell | Cabdell obert |
Cabdell: solapament de fulles | Mig |
Forma del cabdell en secció longitudinal | El·líptica ampla |
Fulla | |
---|---|
Nombre de divisions del limbe | Absents o molt baix |
Forma | Oboval |
Gruixa | Prima |
Tonalitat de color verd | Absent |
Pigmentació antiociànica | Absent |
Intensitat de color verd | Clara |
Bollat | Dèbil |
Intensitat ondulació dels marges | Dèbil |
Densitat incisions a la zona apical | Dèbil |
Profunditat de les incisions | Poca |
Nervadura | No flabel·liforme |
Inflorescència | |
---|---|
Precocitat pujada de flor | Tardana |
Llavor | |
---|---|
Color de la llavor | Negra |
Pes de mil llavors (g) | 0,90 ± 0,11 |
Tipus | Illa | Municipi | Ubicació |
---|---|---|---|
Ex situ | Eivissa | Santa Eulària des Riu | Banc de llavors |
Gener | Febrer | Març | Abril | Maig | Juny | Juliol | Agost | Setembre | Octubre | Novembre | Desembre | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Planter | X | X | X | X | X | X | X | X | X | X | X | X |
Transplantament | X | X | X | X | X | X | X | X | X | X | X | X |
Recol·lecció | X | X | X | X | X | X | X | X | X |
Precocitat |
---|
Tardana |
Resistència al fred |
Més baixa |
Tolerància Fongs |
SI És sensible al mildiu (Bremia lactucae) i a la podridura de co |
Maneig |
Altres observacions |
La lletuga blanca és tan tendra que resulta un aliment exquisit per a torcaces, caragols, eruga dormidora… Plantades al costat de lletuga blava, negra i cama-roja, ha estat l'única en ser atacada. Per a control de caragols es pot aplicar fosfat fèrric al terra o realitzar una barrera amb sulfat de ferro al voltant del cultiu. L'eruga dormidera talla la tija a nivell del terra, es pot controlar amb aplicació de B. thuringensis o Spinosat. |