Blanc Nano
Pèsol - Pisum sativum L.
Inscripcions
Inscripció al Catàleg
28/06/2021
Sinonímies
Pèsol blanc curt .
Origen de la varietat

Eivissa i Formentera

Descripció de la varietat

Entre els diferents pèsols pitiüsos de desgranar, el pèsol blanc nano o curt és el més preuat per la seua dolçor i pel fet que es menja també la pellofa, llevant-li el pergamí interior. Es distingeix de les altres varietats pel seu gra blanc i llis, i per ser de mata de mitja canya. La planta sol assolir els 80-100 cm si s'emparrala, i no més de 60 cm sense usar aspres. El fullatge és verd fosc, amb 8-10 nusos fins a la primera flor. Per cada pis desenvolupa dos flors completament blanques, que esdevenen dos beines amb 7-9 grans.En assecar-se, són grans de grandària mitjana, arredonits i llisos, amb uns característics clotets en superfície. És una varietat de precocitat mitjana. Se sembra a partir de novembre fins a Nadal, i es comença a collir el mes d'abril.


 


El pèsol blanc nano és ideal per menjar fresc i sec. Com totes les lleguminoses, han tengut un paper important a les societats tradicionals tant al camp, pel seu poder nitrificant, com a la taula, pel seu valor nutritiu. El trobam en plats típics com el conill amb pèsols o la truita de pèsols. Actualment, el seu cultiu es redueix a uns pocs horts familiars.


 

Usos i coneixements
Consum humà
El pèsol blanc nano es destinava a consum humà, tant en fresc com en sec. Era molt preuat per la seua dolçor. D'aquesta varietat es menjava també la pellofa, fregida o bullida. Una volta trets els grans de la bajoca, es treia la capa fina que envolta interiorment la pellofa (el pergamí), per tal d'aprofitar-la. S'utilitzava tradicionalment per elaborar guisats i estofats, com el conill amb pèsols.

Els pèsols se sembraven en lluna nova, a partir de Tots Sants fins al Nadal. Se solia sembrar en terres de secà pobres i lliures d'adventícies. Preferiblement en llocs frescos, però no excessivament freds. Se sembrava en clots o munts de 4 a 6 llavors, a la distància del llarg d'un peu, a mesura que es caminava pel solc preparat. Les sembres es feien escalonades fins al Nadal per cobrir tota la temporada amb producte fresc. No se solia ni regar ni adobar, tot i que de vegades s'utilitzava terrassa (superfosfat de calç) que es mesclava amb la llavor. Les proporcions eren dos parts de llavor per tres de superfosfat, o tres parts de llavor per cinc d'adob animal.

Les lleguminoses tenien un paper important en la preparació de terres noves, ja que quan es guanyava espai al bosc i s'emprimaven terres noves, la primera sembra sempre era de pèsols. També complien un paper essencial en les rotacions, en nitrogenar la terra abans de cultius com el blat i l'ordi.
Observacions
Segons l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, les varietats de llavor llisa són més rústiques i resistents al fred i a la humitat, i les de llavor rugosa suporten millor la calor. Esmenta algunes varietats conreades tradicionalment a les Pitiüses, com ara el pèsol pagès, el pèsol blanc i el dià.
Caràcters morfològics de la varietat

Planta
Coloració antociànica a qualsevol dels seus òrgans Absent

Tija
Fasciació Absent
Llargària (cm) 88,5 ± 10 cm
Nombre de nusos fins al primer nus fèrtil, amb inclusió d’aquest 9 ± 1

Fulles
Fullatge: color Verd
Fullatge: intensitat del color verd Obscura
Fulla: folíols Present
Folíol: indentació Dèbil
Estípula: llargària (cm) 8,3 ± 0,9 cm
Estípula: amplada (cm) 5,7 ± 0,6 cm
Estípula: motejat Present
Estípula: densitat del motejat Mitjana
Pecíol: llargària des de l’aixella fins el primer folíol/circell 5,1 ± 0,6

Flor (observar al segon nus floral)
Època de floració Mitjana
Nombre màxim de flors per nus Dues
Color de l’estendard Blanc
Forma de la base de l’estendard Fortament arquejat
Ondulació de l’estendard Mitjana
Forma de l’àpex del sèpal superior Acuminat
Peduncle: llargària de l’esperó entre 0 i 3 mm
Peduncle: llargària des de la tija fins a la primera beina 7,0 ± 1,3 cm
Peduncle: llargària entre la primera i la segona beina 1,7 ± 0,3
Peduncle: nombre de bràctees Nul o baix

Beina (observar el segon nus fèrtil)
Amplada 1,6 ± 0,1 cm
Pergamí Complet
Forma de la part distal Roma
Curvatura Dèbil
Color Verd
Intensitat del color verd Mitjana
Nombre d’òvuls 8 ± 1

Llavors
Color Beix
Forma El·lipsoide
Color del cotilèdon Groc
Color del fil Del mateix color que el tegument
Pes de 1000 llavors 311,5 ± 8,4 g
Conservació
Tipus Illa Municipi Ubicació
Ex situ Eivissa Santa Eulària des Riu Banc de llavors
Característiques agronòmiques
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Sembra al sòl X X
Planter X X
Transplantament X
Recol·lecció X X X
Característiques agronòmiques
Precocitat
Mitjana Pèsol mollar, pèsol blau nano, pèsol blanc llarg, pèsol blau lla
Maneig
Es pot plantar amb malla o sense. Tradicionalment s’ha plantat a colps i en secà. 
Altres observacions
Molt sensible a l’oïdi.   
Altres varietats de la mateixa espècie
Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera
Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
C/ d'Eusebi Estada, 145 07009 Palma
Telèfon 971176084 irfap@caib.es