D'esclovellar
Pèsol - Pisum sativum L.
Inscripcions
Inscripció al Catàleg
14/07/2022
Sinonímies
De garrova, d'esflorar, d'esbajocar, d'esbessonar, quarantins.
Origen de la varietat

Mallorca. 


Antigament es cultivaven per tot Mallorca, tot i que cadascú se’n feia els seus per autoconsum, i en sembraven pocs. Actualment s’ha perdut molt, ja que és una llavor que no es troba a la venda com a varietat local, únicament en varietats comercials.

Descripció de la varietat

És un pèsol de bajoca grossa i plena, dolç i tirant a primerenc. Se’n consumeix el gra en verd, després d’esclovellar-lo o esflorar-lo.


La planta és de mata baixa i es sol fer rastrera, sent bastant productiva. Se solen cultivar en regadiu, tot i que necessiten poca aigua si l’hivern és plujos.


No existeixen dades de cultiu recollides per varietat. De manera general, l’any 2019 el cultiu de pèsol sec a Mallorca va suposar 448 ha i 406 tones, mentre que el pèsol verd (per consum humà) es troba inclòs dins les 32 ha i 477 tones que suposen les “altres hortalisses”. Actualment el cultiu de pèsol en general ha davallat molt, ja que així ho ha fet el consum.

Usos i coneixements
Consum humà
Consum humà: es consumeix tendre, i normalment cuit. Es sol utilitzar en plats típics de la gastronomia mallorquina com són les panades, però també es poden afegir al frit de freixura, als arrossos, fideus, escaldums, la sopa, amb el bullit, entre d’altres.

Consum animal: també se’n donen per engreixar als porcs ja que és més econòmic que la fava i el ciuró, però no són tan bons i el tipus de carn i greix no és tant bo. També se’n dona als coloms.
Caràcters morfològics de la varietat

Planta
Coloració antociànica a qualsevol dels seus òrgans Absent

Tija
Fasciació Absent
Llargària (cm) 71.06 ± 6.68
Nombre de nusos fins al primer nus fèrtil, amb inclusió d’aquest 12.8 ± 0.94

Fulles
Fullatge: color Verd
Fullatge: intensitat del color verd Clara
Fulla: folíols Present
Folíol: mida 4.55 ± 0.75
Folíol: indentació Dèbil
Estípula: amplada (cm) 5.84 ± 0.83
Estípula: llargària des de l’aixella fins a la punta (cm) 5.82 ± 0.73
Estípula: llargària del lòbul davall de l’aixella (cm) 0.9 ± 0.35
Estípula: motejat Present
Estípula: densitat del motejat Laxa
Pecíol: llargària des de l’aixella fins el primer folíol/circell 4.24 ± 0.39

Flor (observar al segon nus floral)
Època de floració Mitjana
Nombre màxim de flors per nus Dues
Color de l’estendard Blanc
Forma de la base de l’estendard Moderadament arquejat
Ondulació de l’estendard Mitjana
Forma de l’àpex del sèpal superior Acuminat
Peduncle: llargària de l’esperó 1.97 ± 1.89
Peduncle: llargària des de la tija fins a la primera beina 6.00 ± 1.19
Peduncle: llargària entre la primera i la segona beina 3.46 ± 0.66
Peduncle: nombre de bràctees 0

Beina (observar el segon nus fèrtil)
Llargària (cm) 9.27 ± 0.45
Amplada 1.96 ± 0.09
Pergamí Complet
Forma de la part distal Roma
Curvatura Absent o molt dèbil
Color Verd
Intensitat del color verd Obscura
Nombre d’òvuls 6.77 ± 0.83

Llavors
Color Beix
Intensitat del color verd Mitjana
Forma Cilíndrica
Color del cotilèdon Verd
Jaspiat del tegument Absent
Taques violetes o roses al tegument Absents
Color del fil Més obscur que el tegument
Pes de 1000 llavors 240.00 ± 9.09
Conservació
Tipus Illa Municipi Ubicació
Ex situ Mallorca Porreres Banc de llavors
In situ Mallorca Manacor Finca agrícola
In situ Mallorca Porreres Finca agrícola
Acreditació bibliogràfica
Objecte Autors Títol Editorial Arxiu Any
Associació de Varietats Locals Catàleg AVL. Mallorca Descarregar 2016
Associació de Varietats Locals Catàleg de llavors. Mallorca Descarregar 2021
Diccionari DE BORJA MOLL, Francesc; ALCOVER, Antoni Maria.

Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals

Edició electrònica. Palma: editorial Moll, 1930-1962.
Publicacions electròniques MANRESA, Andreu

Els menjars que no moren

La crònica de Balears. El País. 2015
Publicacions electròniques MARRATXI PÊDIA

Fideus de conill amb verduretes

Marratxipèdia 2016
Publicacions electròniques PICORNELL, Climent

Esflorar xítxeros o esclovellar pèsols (entre la tradició i l’slowfood)

Opinió. dBalears 2008
Publicacions electròniques PRADILLA, Miquel Àngel

Miscel·lània d’homenatge a Joan Martí i Castell. Volum I.

Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili 2016
Característiques agronòmiques
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Sembra al sòl X X X X X
Fructificació X X X X
Recol·lecció X X X
Marc de plantació
X Y
15-25cm 120cm
Característiques agronòmiques
Precocitat
Mitjana És de precocitat mitjana tot i que més primerenca que algunes varietats comercials.
Resistència al fred
Més alta Poden tenir problemes quan hi ha gelada i la bajoca és molt petita o plena, fent que la llavor torni blanca.
Tolerància Fongs
SI Tenen problemes de cendrada. Se’ls tracta amb sofre.
Maneig
Convé anar-los entrecavant per llevar l’herba. Pot tenir problemes per “jopos” (Orobanche sp.) si rep molta d’aigua, una espècie de planta paràsita; s’han d’arrabassar abans que produeixin llavor. A l’hora de fer la llavor es pot protegir amb malles perquè els ocells no se la mengin.
Altres varietats de la mateixa espècie
Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera
Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
C/ d'Eusebi Estada, 145 07009 Palma
Telèfon 971176084 irfap@caib.es