Varietats Locals IB

Inscripcions

Inscripció al Catàleg

Sí

14/07/2022

Sinonímies

De garrova, d'esflorar, d'esbajocar, d'esbessonar, quarantins.

Origen de la varietat

Mallorca.

Antigament es cultivaven per tot Mallorca, tot i que cadascú se’n feia els seus per autoconsum, i en sembraven pocs. Actualment s’ha perdut molt, ja que és una llavor que no es troba a la venda com a varietat local, únicament en varietats comercials.

Descripció de la varietat

És un pèsol de bajoca grossa i plena, dolç i tirant a primerenc. Se’n consumeix el gra en verd, després d’esclovellar-lo o esflorar-lo.

La planta és de mata baixa i es sol fer rastrera, sent bastant productiva. Se solen cultivar en regadiu, tot i que necessiten poca aigua si l’hivern és plujos.

No existeixen dades de cultiu recollides per varietat. De manera general, l’any 2019 el cultiu de pèsol sec a Mallorca va suposar 448 ha i 406 tones, mentre que el pèsol verd (per consum humà) es troba inclòs dins les 32 ha i 477 tones que suposen les “altres hortalisses”. Actualment el cultiu de pèsol en general ha davallat molt, ja que així ho ha fet el consum.

Usos i coneixements

Consum humà

Consum humà: es consumeix tendre, i normalment cuit. Es sol utilitzar en plats típics de la gastronomia mallorquina com són les panades, però també es poden afegir al frit de freixura, als arrossos, fideus, escaldums, la sopa, amb el bullit, entre d’altres.

Consum animal: també se’n donen per engreixar als porcs ja que és més econòmic que la fava i el ciuró, però no són tan bons i el tipus de carn i greix no és tant bo. També se’n dona als coloms.

Caràcters morfològics de la varietat

Planta
Coloració antociànica a qualsevol dels seus òrgans	Absent

Tija
Fasciació	Absent
Llargària (cm)	71.06 ± 6.68
Nombre de nusos fins al primer nus fèrtil, amb inclusió d’aquest	12.8 ± 0.94

Fulles
Fullatge: color	Verd
Fullatge: intensitat del color verd	Clara
Fulla: folíols	Present
Folíol: mida	4.55 ± 0.75
Folíol: indentació	Dèbil
Estípula: amplada (cm)	5.84 ± 0.83
Estípula: llargària des de l’aixella fins a la punta (cm)	5.82 ± 0.73
Estípula: llargària del lòbul davall de l’aixella (cm)	0.9 ± 0.35
Estípula: motejat	Present
Estípula: densitat del motejat	Laxa
Pecíol: llargària des de l’aixella fins el primer folíol/circell	4.24 ± 0.39

Flor (observar al segon nus floral)
Època de floració	Mitjana
Nombre màxim de flors per nus	Dues
Color de l’estendard	Blanc
Forma de la base de l’estendard	Moderadament arquejat
Ondulació de l’estendard	Mitjana
Forma de l’àpex del sèpal superior	Acuminat
Peduncle: llargària de l’esperó	1.97 ± 1.89
Peduncle: llargària des de la tija fins a la primera beina	6.00 ± 1.19
Peduncle: llargària entre la primera i la segona beina	3.46 ± 0.66
Peduncle: nombre de bràctees	0

Beina (observar el segon nus fèrtil)
Llargària (cm)	9.27 ± 0.45
Amplada	1.96 ± 0.09
Pergamí	Complet
Forma de la part distal	Roma
Curvatura	Absent o molt dèbil
Color	Verd
Intensitat del color verd	Obscura
Nombre d’òvuls	6.77 ± 0.83

Llavors
Color	Beix
Intensitat del color verd	Mitjana
Forma	Cilíndrica
Color del cotilèdon	Verd
Jaspiat del tegument	Absent
Taques violetes o roses al tegument	Absents
Color del fil	Més obscur que el tegument
Pes de 1000 llavors	240.00 ± 9.09

Conservació

Tipus	Illa	Municipi	Ubicació
Ex situ	Mallorca	Porreres	Banc de llavors
In situ	Mallorca	Manacor	Finca agrícola
In situ	Mallorca	Porreres	Finca agrícola

Acreditació bibliogràfica

Objecte	Autors	Títol	Editorial	Arxiu	Any
	Associació de Varietats Locals	Catàleg AVL. Mallorca		Descarregar	2016
	Associació de Varietats Locals	Catàleg de llavors. Mallorca		Descarregar	2021
Diccionari	DE BORJA MOLL, Francesc; ALCOVER, Antoni Maria.	Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals	Edició electrònica. Palma: editorial Moll, 1930-1962.
Publicacions electròniques	MANRESA, Andreu	Els menjars que no moren	La crònica de Balears. El País.		2015
Publicacions electròniques	MARRATXI PÊDIA	Fideus de conill amb verduretes	Marratxipèdia		2016
Publicacions electròniques	PICORNELL, Climent	Esflorar xítxeros o esclovellar pèsols (entre la tradició i l’slowfood)	Opinió. dBalears		2008
Publicacions electròniques	PRADILLA, Miquel Àngel	Miscel·lània d’homenatge a Joan Martí i Castell. Volum I.	Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili		2016

Característiques agronòmiques

Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen

	Gener	Febrer	Març	Abril	Maig	Octubre	Novembre	Desembre
Sembra al sòl	X	X				X	X	X
Fructificació	X	X	X	X
Recol·lecció			X	X	X

Marc de plantació

X	Y
15-25cm	120cm

Característiques agronòmiques

Precocitat
Mitjana És de precocitat mitjana tot i que més primerenca que algunes varietats comercials.
Resistència al fred
Més alta Poden tenir problemes quan hi ha gelada i la bajoca és molt petita o plena, fent que la llavor torni blanca.
Tolerància Fongs
SI Tenen problemes de cendrada. Se’ls tracta amb sofre.
Maneig
Convé anar-los entrecavant per llevar l’herba. Pot tenir problemes per “jopos” (Orobanche sp.) si rep molta d’aigua, una espècie de planta paràsita; s’han d’arrabassar abans que produeixin llavor. A l’hora de fer la llavor es pot protegir amb malles perquè els ocells no se la mengin.