Utilitzada per tota Mallorca, els anys seixanta del segle passat, era la més cultivada a Sa Pobla. Fou substituïda a partir dels anys setanta per la varietat Valenciana. Aquesta té el cicle productiu més curt i és menys filanera. A la intensiva rotació de cultius de la zona, no hi encaixava un cultiu d'estiu massa llarg.
Mongeta de gra blanc i bona mida. Molt vigorosa i productiva. És la varietat que s’emprà en el cultiu pre-intensiu. És de les poques varietats tradicionals de Mallorca amb hàbit de creixement determinat, és a dir que no s'enfila. Tot i així algunes plantes tenen brots més llargs que l'habitual en aquesta varietat de creixement determinat. Apreciada pel seu sabor, textura i per ser molt productiva. S'aprofita principalment com a llegum seca, per elaborar diferents tipus de cuinats.
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de creixement | No enfiladissa mata baixa |
| Alçada de la planta (cm) | Mitjana (52 ± 3) |
| Intensitat de color verd de la fulla | Mig |
| Inflorescència | |
|---|---|
| Color de l'estendard de la flor | Blanc |
| Color ales | Blanc |
| Beina | |
|---|---|
| Longitud beina (exclòs bec) (cm) | Mitjana |
| Forma secció transversal (a nivell d'una llavor) | El·líptica |
| Color del fons de la beina | Groga |
| Intensitat del color del fons de la beina | Clar |
| Color secundari | Absent |
| Filament en la sutura ventral | Present |
| Longitud del bec (mm) | Llarg (10.94 ± 2.45) |
| Curvatura del bec de la beina | Absent o molt feble |
| Llavor | |
|---|---|
| Forma de la llavor (secció longitudinal central) | Reniforme |
| Número de colors de la llavor | Un |
| Color principal (superfície més gran) | Blanc |
| Color secundari predominant | Absent |
| Pes de la llavor (g) | Mitjana |
| Tipus | Illa | Municipi | Ubicació |
|---|---|---|---|
| Ex situ | Mallorca | Sóller | Banc de llavors |
| Objecte | Autors | Títol | Editorial | Arxiu | Any |
|---|---|---|---|---|---|
| Revista | Bonnin, Francisco. | Robes. Monjetes. | Sa Marjal, revista popular. | 1910 | |
| Diccionari | Alcover, A.M. i Moll, F. de B. | Diccionari Català - Valencià -Balear. | Editorial Moll | 1940 |
| Gener | Febrer | Març | Abril | Maig | Juny | Juliol | Agost | Setembre | Octubre | Novembre | Desembre | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Sembra al sòl | X | X | ||||||||||
| Floració | X | X | ||||||||||
| Recol·lecció | X | X | X |
| X | Y |
|---|---|
| 40cm | 40cm |
| Precocitat |
|---|
| Tardana Comparada amb la mongeta valenciana |
| Maneig |
| Mongeta que s'aprofita pel consum en sec, per aquest motiu la recol·lecció tradicional consistia en arrabassar les plantes una vegada es començaven a assecar i deixar-les en files dins els solcs. I estaven uns quants dies fins que les bajoques estaven ben seques. Llavors es traslladaven a l'era o a la batedora per separar el gra. Més modernament la batedora era traccionada per un tractor, i es movia pel sementer sense necessitat de traslladar la planta de mongeta fora del tros. |
 |
 |
