És una de les varietats més emblemàtiques i conegudes de les illes Pitiüses, on s’ha cultivat des de fa més d’un segle. Com altres varietats locals, la pebrera blanca ha estat seleccionada segons el gust de cada família, motiu pel qual podem trobar diversitat morfològica arran de les illes. En general, són pebreres de grandària grossa (20 cm) i forma triangular, amb tres i quatre lòculs poc marcats. El seu tret més característic és el color verd clar de la pell, que dona nom a la varietat. A voltes, pot aparèixer una taca d’antocians a l’àpex del fruit verd. En madurar, passats deu dies, vira a un color vermell viu.
És una varietat rústica, prou productiva, ben adaptada a les condicions ambientals de les illes: mancança d’aigua, i incidència solar i salinitat de l’aigua elevades. Se sembra el dia de Santa Eulària i es cull fins a final d’agost en verd, i de l’agost a octubre madura i de coloració vermella. Si el temps és favorable, es pot collir fins a desembre.
De carn gruixuda, aigualosa i gust suau, aquesta pebrera resulta molt adient per consumir en verd, tant fresca com acompanyant guisats i arrossos, i torrades quan són madures i vermelles. S’utilitza per preparar coca de pebrera, ensalada pagesa, ensalada de crostes i frites, entre altres plats tradicionals de les illes.
Els darrers anys, i a causa de les tasques de promoció realitzades per diferents organismes, ha augmentat la producció i la demanda d’aquesta varietat, que només es trobava als horts familiars i en alguns mercats de forma vestigial. Actualment (2020) la producció i la superfície cultivada de pebrera blanca a les illes Pitiüses és de 13.000 kg i 1.200 m2 respectivament, valors duplicats respecte de l’any 2019 (7.900 kg i 700 m2).
