El pebre ros gruixat s’ha cultivat històricament per tot Mallorca així com se segueix cultivant. Ara bé, tal i com indica el seu nom segurament un dels llocs on es produïa en major importància era al municipi de Muro.
És un pebre allargat, en forma de tres caires, acabat en punta. Té la pell gruixada i de color verd clar. Té més polpa que el pebre ros. De gust suau i dolç, de textura un poc dura. S’utilitza sobretot cuinat, quan és madur, per fregir, torrar i fer-ne confitura. En verd es pot consumir tan fresc com cuinat, amb trempó i com a acompanyament o per fregir i torrar.
És molt productiu, excepte si es deixa per vermell a la planta; així produeix menys. És un cultiu exigent en aigua i en matèria orgànica, però l’aigua de reg no ha de tocar la tija. Antigament es feia emprivada només per tirar als solcs dels pebrers. Té baixa conservació post collita.
Plàntula | |
---|---|
Pigmentació antociànica de l'hipocòtil | Present |
Planta | |
---|---|
Port | Semierecte |
Alçada de la planta (cm) | Mitjana (45 - 65 cm) (50,88 ± 4,70) |
Escurçament dels entrenusos | Present |
Fulla | |
---|---|
Port del peduncle | Horizontal |
Flor | |
---|---|
Pigmentació antociànica de les anteres | Absent |
Color de la flor | Blanc |
Fruit | |
---|---|
Color del fruit abans de la maduració | Verd clar |
Color del fruit en la maduresa | Vermell |
Port del fruit | Penjant |
Llargària del fruit (cm) | 16,68 ± 2,44 |
Amplada (cm) | 4,93 ± 0,55 |
Relació llargària/amplada | Molt gran (3,42 ± 0,58) |
Pes (g) | 88,18 ± 22,28 |
Forma del fruit (secció longitudinal) | Moderadament triangular |
Forma del fruit (secció transversal a nivell de placenta) | El·líptica |
Sinuositat del pericarpi en la part basal | Intermèdia |
Textura de la superfície | Lleugerament rugosa |
Cavitat peduncular | Absent |
Forma de l'àpex | Aguda |
Número de lòculs | 3 - 4 |
Gruix de la polpa (cm) | 0,75 ± 0,05 |
Aspecte del calze | No envolupant |
Capsaïcina | Absent |
Llavor | |
---|---|
Pes de mil llavors (g) | 7,75 |
Tipus | Illa | Municipi | Ubicació |
---|---|---|---|
In situ | Mallorca | Palma | Altres |
In situ | Mallorca | Sant Joan | Altres |
In situ | Mallorca | Porreres | Altres |
Ex situ | Mallorca | Sóller | Banc de llavors |
Ex situ | Mallorca | Palma | Banc de llavors |
Ex situ | Mallorca | Porreres | Banc de llavors |
Objecte | Autors | Títol | Editorial | Arxiu | Any |
---|---|---|---|---|---|
Publicacions electròniques | Amengual, L. | Sabores en peligro (y II). Diorio de Mallorca: Medio Ambiente |
Editorial Balear | 2013 | |
Revista | Associació de Varietats Locals | Catàleg de Varietats Locals: Estiu 2014 |
Descarregar | 2014 | |
Revista | Associació de Varietats Locals | Catàleg AVL |
Descarregar | 2017 | |
Revista | Associació de Varietats Locals | Catàleg de llavors 2020: Varietats d'hivern |
Descarregar | 2020 | |
Diccionari | Alcover A. M. i Moll F. de B. | Editorial Moll | 1930-1962 | ||
Publicacions electròniques | GASTROTECA.CAT | Generalitat de Catalunya | 2020 | ||
Llibres i altres monografies | Serra Sansó, M. | L’horticultura ecològica a Mallorca. Quaderns Agraris 16 |
Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Agricultura i Pesca | 2007 | |
Llibres i altres monografies | Socies Fiol, A. | Les varietats locals de les Illes Balears. Quaderns de natura de les balears |
Documenta Balear | 2013 | |
Revista | Socies Fiol, A. i Moscardó Sáez, J. | “Quins pebrots!”. Revista Agrocultura, Núm. 40: Secció Biodiversitat |
2010 | ||
Llibres i altres monografies | VVAA | S’hort d’es pagès. Un hort a s’escola. Collecció Nit de Sant Joan |
Institut d'Estudis Eivissencs |
Gener | Febrer | Març | Abril | Maig | Juny | Juliol | Agost | Setembre | Octubre | Novembre | Desembre | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Planter | X | X | X | X | X | X | ||||||
Transplantament | X | X | X | X | X | |||||||
Recol·lecció | X | X | X | X | X | X |
X | Y |
---|---|
50cm | 80-100cm |
Precocitat |
---|
Mitjana Comparat amb pebre ros (o ros prim) |
Resistència al fred |
Més baixa |
Tolerància Nematodes |
SI |
Resistència Fongs |
SI |
Resistència Virus |
SI |
Maneig |
En el cas de pebres per llavor en alguns casos es posa una estructura amb politjons i fils de ràfega per tal que els fruits no toquin el terra. |
Altres observacions |
És menys conegut, consumit i conservat que la varietat de pebre ros. |