Ros gruixat
Pebre - Capsicum annuum
Inscripcions
Inscripció al Catàleg
17/12/2020
Sinonímies
Pebre ros de Muro.
Origen de la varietat

El pebre ros gruixat s’ha cultivat històricament per tot Mallorca així com se segueix cultivant. Ara bé, tal i com indica el seu nom segurament un dels llocs on es produïa en major importància era al municipi de Muro.

Descripció de la varietat

És un pebre allargat, en forma de tres caires, acabat en punta. Té la pell gruixada i de color verd clar. Té més polpa que el pebre ros. De gust suau i dolç, de textura un poc dura. S’utilitza sobretot cuinat, quan és madur, per fregir, torrar i fer-ne confitura. En verd es pot consumir tan fresc com cuinat, amb trempó i com a acompanyament o per fregir i torrar.


És molt productiu, excepte si es deixa per vermell a la planta; així produeix menys. És un cultiu exigent en aigua i en matèria orgànica, però l’aigua de reg no ha de tocar la tija. Antigament es feia emprivada només per tirar als solcs dels pebrers. Té baixa conservació post collita.

Usos i coneixements
Consum humà
Utilitzat per consumir-se en vermell degut a tenir la pell més gruixada, per això s’utilitza més fregit i torrat. Però també és consumit en verd per a trempó i per acompanyar els plats d’arròs i sopa.
Observacions
El ros gruixat és més poc conegut i menys comú que el pebre ros. Així i tot, encara es cultiva, sobretot per autoconsum o a petits horts. És més comú a la zona de Campos i de Muro. No existeixen dades de cultiu recollides per varietat. De manera general, l’any 2018 el cultiu de pebre a Mallorca va suposar 96 ha i 2.764 tones.
El pebre ros i el pebre ros gruixat s’assemblen molt, però el pebre ros, que és més prim, és més cultivat i més consumit. Generalment el ros es consumeix tendre i el ros gruixat es consumeix madur, en ser vermell, per torrar.
Caràcters morfològics de la varietat

Plàntula
Pigmentació antociànica de l'hipocòtil Present

Planta
Port Semierecte
Alçada de la planta (cm) Mitjana (45 - 65 cm) (50,88 ± 4,70)
Escurçament dels entrenusos Present

Fulla
Port del peduncle Horizontal

Flor
Pigmentació antociànica de les anteres Absent
Color de la flor Blanc

Fruit
Color del fruit abans de la maduració Verd clar
Color del fruit en la maduresa Vermell
Port del fruit Penjant
Llargària del fruit (cm) 16,68 ± 2,44
Amplada (cm) 4,93 ± 0,55
Relació llargària/amplada Molt gran (3,42 ± 0,58)
Pes (g) 88,18 ± 22,28
Forma del fruit (secció longitudinal) Moderadament triangular
Forma del fruit (secció transversal a nivell de placenta) El·líptica
Sinuositat del pericarpi en la part basal Intermèdia
Textura de la superfície Lleugerament rugosa
Cavitat peduncular Absent
Forma de l'àpex Aguda
Número de lòculs 3 - 4
Gruix de la polpa (cm) 0,75 ± 0,05
Aspecte del calze No envolupant
Capsaïcina Absent

Llavor
Pes de mil llavors (g) 7,75
Conservació
Tipus Illa Municipi Ubicació
In situ Mallorca Palma Altres
In situ Mallorca Sant Joan Altres
In situ Mallorca Porreres Altres
Ex situ Mallorca Sóller Banc de llavors
Ex situ Mallorca Palma Banc de llavors
Ex situ Mallorca Porreres Banc de llavors
Acreditació bibliogràfica
Objecte Autors Títol Editorial Arxiu Any
Publicacions electròniques Amengual, L.

Sabores en peligro (y II). Diorio de Mallorca: Medio Ambiente

Editorial Balear 2013
Revista Associació de Varietats Locals

Catàleg de Varietats Locals: Estiu 2014

Descarregar 2014
Revista Associació de Varietats Locals

Catàleg AVL

Descarregar 2017
Revista Associació de Varietats Locals

Catàleg de llavors 2020: Varietats d'hivern

Descarregar 2020
Diccionari Alcover A. M. i Moll F. de B.

Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals

Editorial Moll 1930-1962
Publicacions electròniques GASTROTECA.CAT

Productes: Pebre ros

Generalitat de Catalunya 2020
Llibres i altres monografies Serra Sansó, M.

L’horticultura ecològica a Mallorca. Quaderns Agraris 16

Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Agricultura i Pesca 2007
Llibres i altres monografies Socies Fiol, A.

Les varietats locals de les Illes Balears. Quaderns de natura de les balears

Documenta Balear 2013
Revista Socies Fiol, A. i Moscardó Sáez, J.

“Quins pebrots!”. Revista Agrocultura, Núm. 40: Secció Biodiversitat

2010
Llibres i altres monografies VVAA

S’hort d’es pagès. Un hort a s’escola. Collecció Nit de Sant Joan

Institut d'Estudis Eivissencs
Característiques agronòmiques
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Planter X X X X X X
Transplantament X X X X X
Recol·lecció X X X X X X
Marc de plantació
X Y
50cm 80-100cm
Característiques agronòmiques
Precocitat
Mitjana Comparat amb pebre ros (o ros prim)
Resistència al fred
Més baixa
Tolerància Nematodes
SI
Resistència Fongs
SI
Resistència Virus
SI
Maneig
En el cas de pebres per llavor en alguns casos es posa una estructura amb politjons i fils de ràfega per tal que els fruits no toquin el terra.
Altres observacions
És menys conegut, consumit i conservat que la varietat de pebre ros.
Altres varietats de la mateixa espècie
Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera
Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
C/ d'Eusebi Estada, 145 07009 Palma
Telèfon 971176084 irfap@caib.es