Sembla que a finals del segle XIX, el cultiu del pebre dolç, del qual s'elabora el pebre conegut com a "pebre bord", era indispensable per a l'elaboració de sobrassada. Tradicionalment, es cultivava el pebre i s'elaborava el pebre bord a Pòrtol, Santa Maria del Camí, i Sant Joan principalment, però també a Llucmajor, Campos, Muro, Felanitx i Manacor. A finals dels anys 70, amb l'entrada d'altres varietats, va experimentar un fort descens de cultiu, si bé, els darrers anys, amb programes de recuperació i promoció per part del sector, el Tap de cortí ha anat recuperant el protagonisme que es mereix.

La morfologia del pebre en secció longitudinal és triangular. La pell és lleugerament rugosa, i de color vermell amb intensitat obscura quan és madur. L’àpex del fruit és lleugerament agut. Presenta un pes mitjà de 19,43 g.