Col pagesa.

Consum humà

Molt preuada per la gent eivissenca pel seu sabor i aroma suaus, és l'ingredient tradicional de plats d'hivern i protagonista de plats emblemàtics com els ossos amb col, plat especial del diumenge de Carnestoltes, així com dels bullits quotidians amb patata i altres verdures. També és tradicional, gràcies al seu sabor suau, la utilització en cru, picada molt fina en amanida. I a la matança del porc, era un dels plats que ajudava a facilitar la digestió dels altres menjars més consistents.
S'utilitza íntegrament tota la fulla, ja que el nervi és tendre, i només es deixa el tronxo de la col, del que no se'n fa cap aprofitament.

Donada la facilitat d'hibridació, molt sovint trobem les cols eivissenques hibridades amb altres varietats de col. Per evitar-ho, la pràctica habitual dels pagesos era marcar amb una canya el cabdell més polit, i en començar la pujada a flor, tallar el tronc i trasplantar l'exemplar lluny del lloc de la plantació per obtenir-ne les llavors.
Molt preuada per la gent d'Eivissa com a ingredient de plats durant l'hivern i ben diferenciada d'altres cultivars.
La col pagesa és una de les poques varietats tradicionals que mai han arribat a desaparèixer dels mercats locals de les illes pitiüses. Entre 2009 i 2013 el GALEF va realitzar un seguiment de la producció comercial de varietats locals, i es va constatar que la col pagesa era l'única varietat local produïda i comercialitzada de manera continua, amb una producció entre 1.700 i 5.700 kg per temporada. Aquesta producció ha anat ajustant-se segons la demanda a les illes. Actualment, es produeixen i comercialitzen al voltant dels 12.000 kg, i en podem trobar planter als planteristes principals de l'illa.
Així mateix, es va observar l'elevat grau d'hibridació de les cols trobades a l'illa, pel que es va considerar iniciar una selecció de la col pagesa. Així, a l'any 2017 el GALEF, amb la participació del Consell Insular d'Eivissa, van recollir diferents entrades de col pagesa procedents de diferents orígens de l'illa i es van seleccionar en camp amb ajuda de vàries persones enteses en varietats locals i agricultores de l'illa. Resultat d'aquella selecció entre diverses entrades es va obtenir la llavor que ha donat lloc a les cols que es descriuen a la present memòria.