La col borratxona petita s’ha cultivat tradicionalment per tot Mallorca. Per la zona de sa Pobla i Muro també se’n feia molta, precisament on s’ha conservat més la tradició, encara que actualment se cultiva molt menys perquè la gent consumeix poca col.
Col arrissada de mida petita i color verd, d’acop espès, rugós i amb l’interior groguenc. La forma de la fulla tendeix a ser més ovalada que redona. La planta no és massa vigorosa i aguanta bastant bé la sequera. És una varietat molt adaptada al nostre clima. Té un cicle de cultiu d’unes 7-8 setmanes, variable en funció de la data de sembra i la climatologia.
És una col interessant per cuinar i és apreciada tant per les seves característiques organolèptiques com per raons culturals, ja que és un aliment consumit tradicionalment. Té textura i gust suaus, és fina i bona de menjar atès que té poc nervi i és molt cuitosa.
És una varietat coneguda i apreciada tant per productors com per consumidors, sent una varietat cultivada arreu de Mallorca, però sobretot i de cada vegada més per particulars. No existeixen dades de cultiu recollides per varietat; de manera general, l’any 2018 el cultiu de col a Mallorca va suposar 73 ha i 2.084 tones, segons les estadístiques Agràries-Pesqueres de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació
Plàntula | |
---|---|
Coloració antociànica de l'hipocòtil | Absent |
Coloració dels cotiledons | Verd clar |
Planta | |
---|---|
Mida | Petita |
Longitud del peu (cm) | Curta |
Port | Semierecte |
Fulla | |
---|---|
Mida | Petita |
Forma | Ovalada ampla |
Perfil de la superfície del limbe | Convex |
Grau d'ondulació de la vora | Intermèdia |
Curvatura de la vora | Present |
Intensitat de l'abonyegat | Intermèdia |
Pruïna | Feble |
Color (amb pruïna, si n'hi ha) | Verd gris |
Cabdell | |
---|---|
Forma en secció longitudinal | Ovalada ampla |
Forma de la base en secció longitudinal | Arrodonida |
Longitud (cm) | 26,938+-6,073 |
Diàmetre (cm) | 14,90+-2,55 |
Posició del diàmetre màxim | Al mig |
Cobertura | Parcialment cobert |
Color de la fulla de cobertura | Verd |
Intensitat de color de la fulla de cobertura | Intermèdia |
Pigmentació antociànica de la fulla de cobertura | Absent o molt feble |
Color intern | Groguenc |
Densitat | Intermèdia |
Estructura interna | Rugosa |
Longitud de la tija interna en relació a la longitud del cabdell | Intermèdia |
Flor | |
---|---|
Color | Blanc |
Llavor | |
---|---|
Pes de mil llavors (g) | 2,26 |
Tipus | Illa | Municipi | Ubicació |
---|---|---|---|
Ex situ | Mallorca | Palma | Banc de Germoplasma de les Illes Balears |
Ex situ | Mallorca | Porreres | Banc de llavors de l’Associació de Varietats Locals de Mallorca |
Ex situ | Mallorca | Sóller | Banc de llavors del Jardí Botànic de Sóller |
In situ | Mallorca | Porreres | Viver comercial Ca na Justa |
In situ | Mallorca | Porreres | Viver comercial Ca na Justa |
In situ | Formentera | Muro | Hort Comercial, Can Parril/Son Claret |
Objecte | Autors | Títol | Editorial | Arxiu | Any |
---|---|---|---|---|---|
Catàleg | ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS. | Catàleg AVL. Mallorca: 2016 | 2016 | ||
Catàleg | ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS | Catàleg AVL. Mallorca: 2017 | 2017 | ||
Catàleg | ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS. | Catàleg AVL. Mallorca: 2020 | 2020 | ||
Catàleg | ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS. | Catàleg AVL. Mallorca: 2021 | 2021 | ||
Catàleg | ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS. | Catàleg AVL. Mallorca: 2022 | 2022 | ||
Catàleg | ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS. | Catàleg AVL. Mallorca: 2023 | 2023 | ||
Catàleg | ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS. | Catàleg AVL. Mallorca: 2024 | 2024 | ||
Catàleg | ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS. | Catàleg de llavors 2020: Varietats d’hivern. Mallorca: 2020. | 2020 | ||
Publicacions electròniques | BARCELÓ, Joan. Carnestoltes, bon sant; Quaresma, no tant. [En línia]. Actualitat: Opinió. dBalears, 2011 | Carnestoltes, bon sant; Quaresma, no tant. | Descarregar | 2011 | |
Publicacions electròniques | BOJOS PER LA CUINA. Espinagada. [En línia]. Grup Gastronòmicament, 2019. BOJOS PER LA CUINA. Espinagada. [En línia] |
|
Descarregar |
2019 |
|
Publicacions electròniques | CONECT-E (Conocimiento ecològico tradicional). Variedades tradicionales: Col borratxó petit (Mallorca). [En línia]. 2020 CONECT-E (Conocimiento ecològico tradicional). Variedades tradicionales: Col borratxó petit (Mallorca). [En línia]. 2020 |
|
Descarregar |
2020 |
|
Publicacions electròniques | CUART, Mateu. | Semillas para recuperar el sabor de antaño. [En línia]. Diario de Mallorca: Ecología. | Editora Balear, S.A., 2008. | Descarregar | 2008 |
Publicacions electròniques | DE BORJA MOLL, Francesc; ALCOVER, Antoni Maria. | Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàri | Edició electrònica. Palma: editorial Moll, 1930-1962 | ||
ESTEVE, Joaquin; BELVITGES, Joseph; JUGLÀ, Antonio. | Diccionario catalán-castellano-latino. | Barcelona: oficina de Tela Pla Viuda ,1803 | 1803 | ||
Publicacions electròniques | FÀBREGA, Jaume. | Unes sopes que es mengen amb forquilla. [En línia]. | Blocs de +VilaWeb: Bona vida. VilaWeb, 2018. | 2018 | |
Publicacions electròniques | MANRESA, Andreu. | Llom amb col, parella de conveniència. [En línia] | .El País: L’ull de peix. Ediciones El País S.L., | Descarregar | 2016 |
Llibres i altres monografies | MASSOT I MUNTANER, Josep et al | Estudis de llengua i literatura catalanes. Miscel·lània Albert Hauf. 1a edició Barcelona: . Col·lecció 62, volum 1. Pàgina 124. | Publicacions de l’Abadia de Montserrat | 2011 | |
Llibres i altres monografies | MORALES, Ramón; MACÍA, Manuel Juan; DORDA, Elena; GARCÍA VILLARACO, Antonio | Archivos de Flora ibérica | Real Jardín Botánico CSIC, 1996. Número 7. (Nombres vulgares, II). Pàgina 26_ | 1996 | |
Publicacions electròniques | SERRA I FORNELL, Valentí. | La col. [En línia]. Els remeis de l’Ermità. | Fes Ta Festa, la cultura popular a la ràdio i a internet, | 2019 | |
Llibres i altres monografies | SERRA SANSÓ, Miquel. | L’horticultura ecològica a Mallorca.Quaderns d’Agricultura 16 | Palma: Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Agricultura i Pesca | 2007 | |
Publicacions electròniques | ASSOCIACIÓ DE VARIETATS LOCALS | Projecte de selecció, millora i promoció de la col borratxona com a producte singular de l’agricultura i gastronomia de Mallorca | Descarregar | 2024 |
Gener | Febrer | Març | Abril | Maig | Juny | Juliol | Agost | Setembre | Octubre | Novembre | Desembre | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Sembra al sòl | X | |||||||||||
Planter | X | X | X | X | X | X | X | |||||
Transplantament | X | X | X | X | X | X | X | |||||
Floració | X | X | X | X | ||||||||
Fructificació | X | X | X | X | X | |||||||
Recol·lecció | X | X | X | X | X | X | X |
X | Y |
---|---|
50-100cm | 30-50cm |
Precocitat |
---|
Primerenca Especificau la varietat amb què es compara: col borratxona, Salarite, Savoy King i altres híbrides |
Resistència al fred |
Més alta Comparat amb la borratxona grossa, però si es compara amb la resta de cols serien molt semblants, perquè les cols toleren el fred. |
Tolerància Fongs |
Quan se comença a podrir per dedins, per Sclerotinia, és mal d’aturar, perquè no es pot tractar. A més, si plou molt i hi ha molta d’humitat també es veu afectada per Botrytis tot i que tendeix a créixer per amunt, les fulles no |
Maneig |
Aguanta bastant bé la sequera, encara que si plou poc s’ha de regar perquè faci més via, però el pa no s’acopa fins que fa fred, i quan ve calor, espiga. A més, com més bona és l’aigua de reg, menys es crema la col, ja que a l’estiu s’ha de regar bastant i si l’aigua és salabrosa la col es bofega. Per protegir la llavor quan espiga convé tapar-la amb una malla fina perquè els ocells no se la mengin, o recollir-la abans que sigui molt seca, i assolellar-la abans d’extreure. |
Altres observacions |
És una varietat que funciona molt bé en trasplantaments des de mitjans d’agost a mitjan gener; fora d’aquest període té tendència a espigar molt aviat sense arribar a acopar. Després de 3 setmanes de l’acop, sol pujar a flor, i a l’abril comença a fer la bajoca. És molt delicada i aguanta molt poc una vegada madura al sementer i post-collita. Com totes les cols, té problemes de pugó, eruga o caragol |