Col borratxona
Col - Brassica oleracea L. var. capitata L.
Inscripcions
Inscripció al registre
20200346
24/05/2023
Inscripció al Catàleg
SI
03/07/2020
Sinonímies
Borratxó, col borratxó, col borratxó gros, col borratxona grossa, col borratxona grossa mallorquina, borratxó mallorquí.
Origen de la varietat

La col borratxona s’ha cultivat tradicionalment per tot Mallorca, així com se segueix cultivant. La zona de Sant Jordi era una zona de molta d’hortalissa i antigament hi havia molts d’hortolans que només feien cols i colfloris per les vaques, i si en sobraven en venien al mercat. Per la zona de Sa Pobla i Muro també se’n feia molta, i és on s’ha conservat més la tradició, encara que actualment es cultiva molt menys, ja que la gent consumeix poca col.

Descripció de la varietat

Col arrissada de mida mitjana i color verd fosc, d’acop poc espès i amb l’interior groguenc. La forma de la fulla és circular, i l’acop fa un poc de punta. És una col interessant per cuinar i és apreciada tant per les seves característiques organolèptiques com per raons culturals, ja que és un aliment consumit tradicionalment. És de textura i sabor suaus, és fina i bona de menjar ja que té poc nervi i és molt cuitosa.


La planta no és massa vigorosa i aguanta bastant bé la sequera, així com el cultiu. És una varietat molt adaptada al nostre clima. Té un cicle de cultiu d’unes 10 setmanes, variable en funció de la data de sembra i la climatologia.

Usos i coneixements
Consum humà
Es pot menjar crua, però normalment es consumeix cuinada. La seva tradició gastronòmica és tal que apareix en un gran nombre de plats tradicionals com llom o tords amb col, sopes mallorquines o sopes de matances, cocarrois, espinagada, bullit d’ossos, cuinat de mongetes, etc. També es menja fregida,
sobretot per la zona de Muro, i a altres llocs també es mengen els trempítxols, les fulles i brots tendres que fa abans que floreixi.
Les fulles externes, que no s'aprofiten per al consum humà, es destinen al consum animal.
Observacions
És una varietat coneguda i apreciada tant per productors com per consumidors, sent una varietat cultivada arreu de Mallorca, però sobretot, i de cada vegada més, per particulars. No existeixen dades de cultiu recollides per varietat; de manera general, l’any 2018 el cultiu de col a Mallorca va suposar 73 ha i 2.084 tones, segons les estadístiques Agràries-Pesqueres de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Caràcters morfològics de la varietat

Plàntula
Coloració antociànica de l'hipocòtil Absent
Coloració dels cotiledons Verd clar

Planta
Mida Mitjana
Longitud del peu (cm) Curta
Port Semierecte

Fulla
Mida Mitjana
Forma El·líptica transversal ampla
Perfil de la superfície del limbe Còncau
Grau d'ondulació de la vora Forta
Curvatura de la vora Present
Intensitat de l'abonyegat Forta
Pruïna Feble
Color (amb pruïna, si n'hi ha) Verd

Cabdell
Forma en secció longitudinal Ovalada ampla
Forma de la base en secció longitudinal Arrodonida
Longitud (cm) 26,9 ± 3,31
Diàmetre (cm) 15,6 ± 1,56
Posició del diàmetre màxim Al mig
Cobertura Parcialment cobert
Color de la fulla de cobertura Verd
Intensitat de color de la fulla de cobertura Clara
Pigmentació antociànica de la fulla de cobertura Absent o molt feble
Color intern Groguenc
Densitat Laxa
Estructura interna Rugosa
Longitud de la tija interna en relació a la longitud del cabdell Llarga
Precocitat Primerenca

Flor
Color Blanc

Llavor
Pes de mil llavors (g) 3,38
Conservació
Tipus Illa Municipi Ubicació
In situ Mallorca Muro Finca agrícola
In situ Mallorca Son Servera Finca agrícola
In situ Mallorca Porreres Finca agrícola
In situ Mallorca Sant Joan Finca agrícola
In situ Mallorca Palma Banc de llavors
In situ Mallorca Petra Finca agrícola
Ex situ Mallorca Sóller Banc de llavors
Ex situ Mallorca Palma Banc de llavors
Ex situ Mallorca Porreres Banc de llavors
Acreditació bibliogràfica
Objecte Autors Títol Editorial Arxiu Any
Revista Associació de Varietats Locals

Catàleg AVL

Descarregar 2019
Revista Associació de Varietats Locals

Catàleg de llavors 2020: Varietats d’hivern

Descarregar 2020
Publicacions electròniques Cuart, M.

Semillas para recuperar el sabor de antaño. Diario de Mallorca: Ecología

Editorial Balear 2008
Publicacions electròniques Grup Gastronòmicament

Espinagada

2019
Publicacions electròniques CONECT-E (Conocimiento ecològico tradicional)

Variedades tradicionales: Col borratxó gros (Mallorca)

2020
Diccionari Alcover, A. M. i Moll, F. de B.

Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals

Editorial Moll 1930-1962
Publicacions electròniques Barceló, J.

Carnestoltes, bon sant; Quaresma, no tant. dBalears: Actualitat: Opinió

2011
Diccionari Esteve, J., Belvitges, J. i Juglà, A.

Diccionario catalán-castellano-latino (Vol. I)

1803
Publicacions electròniques Fàbrega, J.

Unes sopes que es mengen amb forquilla. Blocs de +VilaWeb: Bona vida

2018
Publicacions electròniques Manresa, A.

Llom amb col, parella de conveniència. El País: L’ull de peix

2016
Llibres i altres monografies Massot i Muntaner, J. et al.

Estudis de llengua i literatura catalanes. Miscel·lània Albert Hauf (Vol. I)

Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2011
Publicacions electròniques Serra i Fornell, V.

La col. Els remeis de l’Ermità. Fes Ta Festa, la cultura popular a la ràdio i a internet

2019
Llibres i altres monografies Morales, R., Macía, M. J., Dorda, E. i García Villaraco, A.

Archivos de Flora ibérica (Núm. 7)

Real Jardín Botánico - CSIC 1996
Llibres i altres monografies Serra Sansó, M.

L’horticultura ecològica a Mallorca. Quaderns d'agricultura 16

Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Agricultura i Pesca 2007
Revista Associació de Varietats Locals

Catàleg AVL

Descarregar 2016
Revista Associació de Varietats Locals

Catàleg AVL

Descarregar 2017
Característiques agronòmiques
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Sembra al sòl X
Planter X X X X X X X
Transplantament X X X X X X X
Recol·lecció X X X X X X X
Marc de plantació
X Y
50-100cm 30-50cm
Característiques agronòmiques
Precocitat
Primerenca Salarite, borratxó petit i altres híbrides. Si les híbrides estan 3 mesos en produir, el borratxó n’està dos.
Resistència al fred
Més alta Comparat amb la borratxona petita. Si es compara amb la resta de cols serien molt semblants, ja que les cols volen fred.
Tolerància Fongs
Quan se comença a podrir per dedins, per Sclerotinia, és mal d’aturar, perquè no es pot tractar. A més, si pou molt i hi ha molta d’humitat també li pot pegar Botrytis.
Maneig
Aguanta bastant bé la sequera, encara que si plou poc s’ha de regar perquè faci més via, però el pa no s’acopa fins que fa fred, i quan ve calor, espiga. A més, com més bona és l’aigua de reg, menys es crema la col, ja que a l’estiu s’ha de regar bastant i si l’aigua és salabrosa la col es bofega. Per protegir la llavor quan espiga convé tapar-la amb una malla fina perquè els ocells no se la mengin, o recollir-la abans que sigui molt seca, i assolellar-la abans d’extreure.
Altres observacions
És una varietat que funciona molt bé en trasplantaments des de mitjans d’agost a novembre; fora d’aquest període té tendència a espigar molt aviat sense arribar a acopar. Després de 3 setmanes de l’acop, sol pujar a flor, i a l’abril comença a fer la bajoca. És molt delicada i aguanta molt poc una vegada madura al sementer i post-collita. Com totes les cols, té problemes de pugó, eruga o caragol.
Altres varietats de la mateixa espècie
Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera
Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
C/ d'Eusebi Estada, 145 07009 Palma
Telèfon 971176084 irfap@caib.es