Varietats Locals IB

Inscripcions

Inscripció al registre

20200346

24/05/2023

Inscripció al Catàleg

SI

03/07/2020

Sinonímies

Borratxó, col borratxó, col borratxó gros, col borratxona grossa, col borratxona grossa mallorquina, borratxó mallorquí.

Origen de la varietat

La col borratxona s’ha cultivat tradicionalment per tot Mallorca, així com se segueix cultivant. La zona de Sant Jordi era una zona de molta d’hortalissa i antigament hi havia molts d’hortolans que només feien cols i colfloris per les vaques, i si en sobraven en venien al mercat. Per la zona de Sa Pobla i Muro també se’n feia molta, i és on s’ha conservat més la tradició, encara que actualment es cultiva molt menys, ja que la gent consumeix poca col.

Descripció de la varietat

Col arrissada de mida mitjana i color verd fosc, d’acop poc espès i amb l’interior groguenc. La forma de la fulla és circular, i l’acop fa un poc de punta. És una col interessant per cuinar i és apreciada tant per les seves característiques organolèptiques com per raons culturals, ja que és un aliment consumit tradicionalment. És de textura i sabor suaus, és fina i bona de menjar ja que té poc nervi i és molt cuitosa.

La planta no és massa vigorosa i aguanta bastant bé la sequera, així com el cultiu. És una varietat molt adaptada al nostre clima. Té un cicle de cultiu d’unes 10 setmanes, variable en funció de la data de sembra i la climatologia.

Usos i coneixements

Consum humà

Es pot menjar crua, però normalment es consumeix cuinada. La seva tradició gastronòmica és tal que apareix en un gran nombre de plats tradicionals com llom o tords amb col, sopes mallorquines o sopes de matances, cocarrois, espinagada, bullit d’ossos, cuinat de mongetes, etc. També es menja fregida,
sobretot per la zona de Muro, i a altres llocs també es mengen els trempítxols, les fulles i brots tendres que fa abans que floreixi.
Les fulles externes, que no s'aprofiten per al consum humà, es destinen al consum animal.

Observacions

És una varietat coneguda i apreciada tant per productors com per consumidors, sent una varietat cultivada arreu de Mallorca, però sobretot, i de cada vegada més, per particulars. No existeixen dades de cultiu recollides per varietat; de manera general, l’any 2018 el cultiu de col a Mallorca va suposar 73 ha i 2.084 tones, segons les estadístiques Agràries-Pesqueres de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

Caràcters morfològics de la varietat

Plàntula
Coloració antociànica de l'hipocòtil	Absent
Coloració dels cotiledons	Verd clar

Planta
Mida	Mitjana
Longitud del peu	Curta
Port	Semierecte

Fulla
Mida	Mitjana
Forma	El·líptica transversal ampla
Perfil de la superfície del limbe	Còncau
Grau d'ondulació de la vora	Forta
Curvatura de la vora	Present
Intensitat de l'abonyegat	Forta
Pruïna	Feble
Color (amb pruïna, si n'hi ha)	Verd

Cabdell
Forma en secció longitudinal	Ovalada ampla
Forma de la base en secció longitudinal	Arrodonida
Longitud (cm)	26,9 ± 3,31
Diàmetre (cm)	15,6 ± 1,56
Posició del diàmetre màxim	Al mig
Cobertura	Parcialment cobert
Color de la fulla de cobertura	Verd
Intensitat de color de la fulla de cobertura	Clara
Pigmentació antociànica de la fulla de cobertura	Absent o molt feble
Color intern	Groguenc
Densitat	Laxa
Estructura interna	Rugosa
Longitud de la tija interna en relació a la longitud del cabdell	Llarga
Precocitat	Primerenca

Flor
Color	Blanc

Llavor
Pes de mil llavors (g)	3,38

Conservació

Tipus	Illa	Municipi	Ubicació
In situ	Mallorca	Muro	Finca agrícola
In situ	Mallorca	Son Servera	Finca agrícola
In situ	Mallorca	Porreres	Finca agrícola
In situ	Mallorca	Sant Joan	Finca agrícola
In situ	Mallorca	Palma	Banc de llavors
In situ	Mallorca	Petra	Finca agrícola
Ex situ	Mallorca	Sóller	Banc de llavors
Ex situ	Mallorca	Palma	Banc de llavors
Ex situ	Mallorca	Porreres	Banc de llavors

Acreditació bibliogràfica

Objecte	Autors	Títol	Editorial	Arxiu	Any
Revista	Associació de Varietats Locals	Catàleg AVL		Descarregar	2019
Revista	Associació de Varietats Locals	Catàleg de llavors 2020: Varietats d’hivern		Descarregar	2020
Publicacions electròniques	Cuart, M.	Semillas para recuperar el sabor de antaño. Diario de Mallorca: Ecología	Editorial Balear		2008
Publicacions electròniques	Grup Gastronòmicament	Espinagada			2019
Publicacions electròniques	CONECT-E (Conocimiento ecològico tradicional)	Variedades tradicionales: Col borratxó gros (Mallorca)			2020
Diccionari	Alcover, A. M. i Moll, F. de B.	Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals	Editorial Moll		1930-1962
Publicacions electròniques	Barceló, J.	Carnestoltes, bon sant; Quaresma, no tant. dBalears: Actualitat: Opinió			2011
Diccionari	Esteve, J., Belvitges, J. i Juglà, A.	Diccionario catalán-castellano-latino (Vol. I)			1803
Publicacions electròniques	Fàbrega, J.	Unes sopes que es mengen amb forquilla. Blocs de +VilaWeb: Bona vida			2018
Publicacions electròniques	Manresa, A.	Llom amb col, parella de conveniència. El País: L’ull de peix			2016
Llibres i altres monografies	Massot i Muntaner, J. et al.	Estudis de llengua i literatura catalanes. Miscel·lània Albert Hauf (Vol. I)	Publicacions de l’Abadia de Montserrat		2011
Publicacions electròniques	Serra i Fornell, V.	La col. Els remeis de l’Ermità. Fes Ta Festa, la cultura popular a la ràdio i a internet			2019
Llibres i altres monografies	Morales, R., Macía, M. J., Dorda, E. i García Villaraco, A.	Archivos de Flora ibérica (Núm. 7)	Real Jardín Botánico - CSIC		1996
Llibres i altres monografies	Serra Sansó, M.	L’horticultura ecològica a Mallorca. Quaderns d'agricultura 16	Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Agricultura i Pesca		2007
Revista	Associació de Varietats Locals	Catàleg AVL		Descarregar	2016
Revista	Associació de Varietats Locals	Catàleg AVL		Descarregar	2017

Característiques agronòmiques

Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen

	Gener	Febrer	Març	Maig	Juny	Juliol	Agost	Setembre	Octubre	Novembre	Desembre
Sembra al sòl							X
Planter				X	X	X	X	X	X	X
Transplantament	X					X	X	X	X	X	X
Recol·lecció	X	X	X					X	X	X	X

Marc de plantació

X	Y
50-100cm	30-50cm

Característiques agronòmiques

Precocitat
Primerenca Salarite, borratxó petit i altres híbrides. Si les híbrides estan 3 mesos en produir, el borratxó n’està dos.
Resistència al fred
Més alta Comparat amb la borratxona petita. Si es compara amb la resta de cols serien molt semblants, ja que les cols volen fred.
Tolerància Fongs
Quan se comença a podrir per dedins, per Sclerotinia, és mal d’aturar, perquè no es pot tractar. A més, si pou molt i hi ha molta d’humitat també li pot pegar Botrytis.
Maneig
Aguanta bastant bé la sequera, encara que si plou poc s’ha de regar perquè faci més via, però el pa no s’acopa fins que fa fred, i quan ve calor, espiga. A més, com més bona és l’aigua de reg, menys es crema la col, ja que a l’estiu s’ha de regar bastant i si l’aigua és salabrosa la col es bofega. Per protegir la llavor quan espiga convé tapar-la amb una malla fina perquè els ocells no se la mengin, o recollir-la abans que sigui molt seca, i assolellar-la abans d’extreure.
Altres observacions
És una varietat que funciona molt bé en trasplantaments des de mitjans d’agost a novembre; fora d’aquest període té tendència a espigar molt aviat sense arribar a acopar. Després de 3 setmanes de l’acop, sol pujar a flor, i a l’abril comença a fer la bajoca. És molt delicada i aguanta molt poc una vegada madura al sementer i post-collita. Com totes les cols, té problemes de pugó, eruga o caragol.