La col borratxona s’ha cultivat tradicionalment per tot Mallorca, així com se segueix cultivant. La zona de Sant Jordi era una zona de molta d’hortalissa i antigament hi havia molts d’hortolans que només feien cols i colfloris per les vaques, i si en sobraven en venien al mercat. Per la zona de Sa Pobla i Muro també se’n feia molta, i és on s’ha conservat més la tradició, encara que actualment es cultiva molt menys, ja que la gent consumeix poca col.
Col arrissada de mida mitjana i color verd fosc, d’acop poc espès i amb l’interior groguenc. La forma de la fulla és circular, i l’acop fa un poc de punta. És una col interessant per cuinar i és apreciada tant per les seves característiques organolèptiques com per raons culturals, ja que és un aliment consumit tradicionalment. És de textura i sabor suaus, és fina i bona de menjar ja que té poc nervi i és molt cuitosa.
La planta no és massa vigorosa i aguanta bastant bé la sequera, així com el cultiu. És una varietat molt adaptada al nostre clima. Té un cicle de cultiu d’unes 10 setmanes, variable en funció de la data de sembra i la climatologia.
Plàntula | |
---|---|
Coloració antociànica de l'hipocòtil | Absent |
Coloració dels cotiledons | Verd clar |
Planta | |
---|---|
Mida | Mitjana |
Longitud del peu (cm) | Curta |
Port | Semierecte |
Fulla | |
---|---|
Mida | Mitjana |
Forma | El·líptica transversal ampla |
Perfil de la superfície del limbe | Còncau |
Grau d'ondulació de la vora | Forta |
Curvatura de la vora | Present |
Intensitat de l'abonyegat | Forta |
Pruïna | Feble |
Color (amb pruïna, si n'hi ha) | Verd |
Cabdell | |
---|---|
Forma en secció longitudinal | Ovalada ampla |
Forma de la base en secció longitudinal | Arrodonida |
Longitud (cm) | 26,9 ± 3,31 |
Diàmetre (cm) | 15,6 ± 1,56 |
Posició del diàmetre màxim | Al mig |
Cobertura | Parcialment cobert |
Color de la fulla de cobertura | Verd |
Intensitat de color de la fulla de cobertura | Clara |
Pigmentació antociànica de la fulla de cobertura | Absent o molt feble |
Color intern | Groguenc |
Densitat | Laxa |
Estructura interna | Rugosa |
Longitud de la tija interna en relació a la longitud del cabdell | Llarga |
Precocitat | Primerenca |
Flor | |
---|---|
Color | Blanc |
Llavor | |
---|---|
Pes de mil llavors (g) | 3,38 |
Tipus | Illa | Municipi | Ubicació |
---|---|---|---|
In situ | Mallorca | Muro | Finca agrícola |
In situ | Mallorca | Son Servera | Finca agrícola |
In situ | Mallorca | Porreres | Finca agrícola |
In situ | Mallorca | Sant Joan | Finca agrícola |
In situ | Mallorca | Palma | Banc de llavors |
In situ | Mallorca | Petra | Finca agrícola |
Ex situ | Mallorca | Sóller | Banc de llavors |
Ex situ | Mallorca | Palma | Banc de llavors |
Ex situ | Mallorca | Porreres | Banc de llavors |
Objecte | Autors | Títol | Editorial | Arxiu | Any |
---|---|---|---|---|---|
Revista | Associació de Varietats Locals | Catàleg AVL |
Descarregar | 2019 | |
Revista | Associació de Varietats Locals | Catàleg de llavors 2020: Varietats d’hivern |
Descarregar | 2020 | |
Publicacions electròniques | Cuart, M. | Semillas para recuperar el sabor de antaño. Diario de Mallorca: Ecología |
Editorial Balear | 2008 | |
Publicacions electròniques | Grup Gastronòmicament | 2019 | |||
Publicacions electròniques | CONECT-E (Conocimiento ecològico tradicional) | 2020 | |||
Diccionari | Alcover, A. M. i Moll, F. de B. | Editorial Moll | 1930-1962 | ||
Publicacions electròniques | Barceló, J. | Carnestoltes, bon sant; Quaresma, no tant. dBalears: Actualitat: Opinió |
2011 | ||
Diccionari | Esteve, J., Belvitges, J. i Juglà, A. | Diccionario catalán-castellano-latino (Vol. I) |
1803 | ||
Publicacions electròniques | Fàbrega, J. | Unes sopes que es mengen amb forquilla. Blocs de +VilaWeb: Bona vida |
2018 | ||
Publicacions electròniques | Manresa, A. | Llom amb col, parella de conveniència. El País: L’ull de peix |
2016 | ||
Llibres i altres monografies | Massot i Muntaner, J. et al. | Estudis de llengua i literatura catalanes. Miscel·lània Albert Hauf (Vol. I) |
Publicacions de l’Abadia de Montserrat | 2011 | |
Publicacions electròniques | Serra i Fornell, V. | La col. Els remeis de l’Ermità. Fes Ta Festa, la cultura popular a la ràdio i a internet |
2019 | ||
Llibres i altres monografies | Morales, R., Macía, M. J., Dorda, E. i García Villaraco, A. | Archivos de Flora ibérica (Núm. 7) |
Real Jardín Botánico - CSIC | 1996 | |
Llibres i altres monografies | Serra Sansó, M. | L’horticultura ecològica a Mallorca. Quaderns d'agricultura 16 |
Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Agricultura i Pesca | 2007 | |
Revista | Associació de Varietats Locals | Catàleg AVL |
Descarregar | 2016 | |
Revista | Associació de Varietats Locals | Catàleg AVL |
Descarregar | 2017 |
Gener | Febrer | Març | Abril | Maig | Juny | Juliol | Agost | Setembre | Octubre | Novembre | Desembre | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Sembra al sòl | X | |||||||||||
Planter | X | X | X | X | X | X | X | |||||
Transplantament | X | X | X | X | X | X | X | |||||
Recol·lecció | X | X | X | X | X | X | X |
X | Y |
---|---|
50-100cm | 30-50cm |
Precocitat |
---|
Primerenca Salarite, borratxó petit i altres híbrides. Si les híbrides estan 3 mesos en produir, el borratxó n’està dos. |
Resistència al fred |
Més alta Comparat amb la borratxona petita. Si es compara amb la resta de cols serien molt semblants, ja que les cols volen fred. |
Tolerància Fongs |
Quan se comença a podrir per dedins, per Sclerotinia, és mal d’aturar, perquè no es pot tractar. A més, si pou molt i hi ha molta d’humitat també li pot pegar Botrytis. |
Maneig |
Aguanta bastant bé la sequera, encara que si plou poc s’ha de regar perquè faci més via, però el pa no s’acopa fins que fa fred, i quan ve calor, espiga. A més, com més bona és l’aigua de reg, menys es crema la col, ja que a l’estiu s’ha de regar bastant i si l’aigua és salabrosa la col es bofega. Per protegir la llavor quan espiga convé tapar-la amb una malla fina perquè els ocells no se la mengin, o recollir-la abans que sigui molt seca, i assolellar-la abans d’extreure. |
Altres observacions |
És una varietat que funciona molt bé en trasplantaments des de mitjans d’agost a novembre; fora d’aquest període té tendència a espigar molt aviat sense arribar a acopar. Després de 3 setmanes de l’acop, sol pujar a flor, i a l’abril comença a fer la bajoca. És molt delicada i aguanta molt poc una vegada madura al sementer i post-collita. Com totes les cols, té problemes de pugó, eruga o caragol. |