La tomaca de penjar mamella de vaca rep el nom de la seua característica forma, allargada i acabada en un mugronet estirat. És una tomata ataronjada, de calibre groscomparada amb altres varietats de penjar, i pell gorda, fet que li permet aguantar mesos si es penja en un lloc sec i airejat.

En l’actualitat aquesta varietat només es cultiva en alguns horts familiars.  

 

Consum humà

La tomata mamella de vaca s’utilitza com a tomata de penjar. Tradicionalment s’han fet servir aquestes varietats per poder disposar de tomates fresques fora de temporada. Es pengen en llocs secs i airejats, de tal manera que poden aguantar fins ben entrat l’hivern, sovent fins a la següent temporada. Es pot penjar directament el ramellet de tomates o enfilar-les pel pedicel formant un penjaroll. Les tomates han d’estar sanes, senceres i sense picats per tal que aguantin sense podrir-se.    
La tomata de penjar té un maneig diferent a les altres tomates. El contingut en aigua és un factor important que determina la vida postcollita de la tomata, motiu pel qual tradicionalment s’ha conreat en secà. Es cull només trencar el color i preferiblement després d’uns dies sense ploure.