Tomata de Piulonet.

S’ha cultivat tradicionalment a l’illa d’Eivissa.

 

Dins la gran diversitat de tomates de penjar que s’han conreat tradicionalment a les illes Pitiüses, la tomata pit de dona és possiblement una de les que més interès presenten. El fruit és menut i vermell ataronjat, i té forma arredonida acabada amb una característica punteta. La mata dona abundants fruits. Tenen pell molt fina i consistència ferma, raó per la qual aguanten bé durant setmanes.

La tomata pit de dona és boníssima tant per consumir en ensalada, com per guardar i utilitzar mesos després de la collita. En aquest cas, la gruixuda carn es desfà completament en un suc dolç i saborós ideal per sofregir o refregar amb pa. Per conservar-les, és costum guardar-les penjades en un lloc sec i airejat, bé directament amb el ramellet, bé enfilant els peduncles formant penjolls.Avui en dia encara es cultiva en alguns horts familiars de l’illa d’Eivissa.

 

Consum humà

S’utilitza com a tomata d’ensalada i com a tomata de penjar. Tradicionalment s’han utilitzat aquestes varietats per poder disposar de tomates fresques fora de temporada. Es pengen en llocs secs i airejats, de tal manera que poden aguantar fins ben entrat l’hivern, sovent fins a la següent temporada. Es pot penjar directament el ramellet de tomates o enfilar-les pel pedicel formant un penjaroll. Les tomates han d’estar sanes, senceres i sense picats per tal que aguantin sense podrir-se.

La tomata de penjar té un maneig diferent a les altres tomates. El contingut en aigua és un factor important que determina la vida postcollita de la tomata, motiu pel qual tradicionalment s’ha conreat en secà. Es cull només trencar el color i preferiblement després d’uns dies sense ploure.