Origen de la varietat
Tradicionalment s'ha cultivat a l'illa d'Eivissa.
Descripció de la varietat
La mongeta bombeta és una de les mongetes tradicionals d'Eivissa més coneguda. És una varietat de mata alta, i per al seu cultiu és recomanable entutorar-la. La beina és semiplana a la seva immaduresa, i ovalada al moment de l'ompliment de la beina, té un color verd intermedi sense colors secundaris. La beina compta amb un grau de curvatura molt feble en forma còncava. La llavor té una forma reniforme, i és de color blanc.
Es pot sembrar a l'abril per collir fins a l'agost, i a l'agost per collir fins al novembre i el desembre.
Usos i coneixements
Consum humà
La mongeta bombeta es cultiva per a consum humà, tant la beina com el gra. Atès que és tendra i “no fa llenya”, la beina magrana es pot consumir i fins i tot seca, es rehidrata amb aigua i s'afegeix als guisats. Hi ha molts plats tradicionals en què s'utilitza la mongeta bombeta: el bullit, el bullit fresc, guisats...
La primera sembra de la mongeta es realitza per a Sant Vicent i la segona, a l'agost, es porta a terme el dia de Sant Llorenç (10 d'agost) o de Sant Bartomeu (24 d'agost), segons diverses fonts entrevistades.
Observacions
Les mongetes són elements molt valorats i bàsics en l'alimentació tradicional
mediterrània, tant pel seu nivell nutricional com per la seva capacitat d'emmagatzematge per
consumides durant tot l'any. És per aquest motiu que existia una gran diversitat de
varietats diferents de mongetes a cada territori. Les illes Pitiüses no en són una excepció.
Els testimonis han esmentat diverses varietats de mongetes, algunes probablement
extintes, com la palaueta, del confitet, palava vermella, vermella, bombeta, de la punxa, plana,
de metro, grogueta, d’Alger, de la reina, banya de cabra, garbancera, xebel·lina... És
probable que s'hagin conservat les més apreciades, que molts encara conreen als seus
horts.
Hi ha varietats comercials molt similars, que es poden confondre amb la varietat
local. Actualment continua cultivada en alguns horts familiars.
Caràcters morfològics de la varietat
| Planta |
| Tipus de creixement |
Enfiladissa |
| Intensitat de color verd de la fulla |
Fosc |
| Inflorescència |
| Color de l'estendard de la flor |
Blanc |
| Color ales |
Blanc |
| Beina |
| Longitud beina (exclòs bec) (cm) |
13,1 ± 1,1 |
| Amplada beina (mm) |
1,19 ± 0,06 |
| Relació L/A beina |
1,04 ± 0,08 |
| Forma secció transversal (a nivell d'una llavor) |
El·líptica |
| Color del fons de la beina |
Verda |
| Intensitat del color del fons de la beina |
Mig |
| Color secundari |
Absent |
| Filament en la sutura ventral |
Present |
| Longitud del bec (mm) |
Curt |
| Curvatura del bec de la beina |
Mitjana |
| Llavor |
| Forma de la llavor (secció longitudinal central) |
Reniforme |
| Número de colors de la llavor |
Un |
| Color principal (superfície més gran) |
Blanc |
| Color secundari predominant |
Absent |
| Pes de la llavor (g) |
0,27 ± 0,03 |
Característiques agronòmiques
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
|
Gener |
Febrer |
Març |
Abril |
Maig |
Juny |
Juliol |
Agost |
Setembre |
Octubre |
Novembre |
Desembre |
| Sembra al sòl |
|
|
|
X |
|
|
|
X |
|
|
|
|
| Planter |
|
|
|
X |
|
|
|
X |
|
|
|
|
| Transplantament |
|
|
|
X |
|
|
|
X |
|
|
|
|
| Fructificació |
|
|
|
|
|
X |
|
|
X |
|
|
|
| Recol·lecció |
|
|
|
|
|
X |
X |
X |
X |
X |
X |
X |
Característiques agronòmiques