Varietat molt interessant i desconeguda a la que es tengué la sort de descobrir amb en Pere Ginard, a Sant Llorenç des Cardassar a través de l’amo en Pedro Santandreu i Ferrer, gran coneixedor de les figueres dels indrets comarcals, pagès de socarrel i persona amant de tot el món que envolta a l’agre mallorquí. La figuera està localitzada i conrada a Sant Llorenç des Cardassar, envellida, a la vora d’una paret seca, tota sola, aturonada, dominant tot el vall que l’envolta.

L’arbre assoleix un vigor més bé reduït, capçada menuda i de forma arrodonida. Té el fullam majoritàriament de dulles enteres, de marges quasi ondulats, característica varietal, tal com la Bordissot negra que la distingeix de moltes altres La productivitat és baixa per tant resulta una varietat poc fructífera.

Les figues són marcadament abaldufades. Al principi de la maduració tenen un color verdós amb ratlles longitudinals verd fort que en madurar esdevenen vermelloses i al final, negroses, tal com la Bordissot. Increïblement a la vegada tenen a les mateixes branques figons que no tenen ratlles i maduren tal com una Bordissot negra, per acabar de compondre algunes figues ratllades, maduren damunt fusta verda i algunes negres, damunt fusta marró-vermellós, característic de les figueres rimades.

Presenten siconis emparellats i no formacions anormals. Són simètriques en la forma i uniformes de dimensions. La pell és mitjana de gruixa, mig aspra, de consistència dura. Es desprenen poc. Són resistents a les pluges, i sovinteja la gota de mel a l’ull. Les fulles, com hem dit, són enteres i trilobades, amb poca pilositat, i amb l’angle peciolar obtús.