La figuera està localitzada a Son Mut Nou, Llucmajor, en el sementer del Figueral Vell, l’únic arbre d’aquesta varietat, no massa coneguda ni conrada.

L’arbre és d’elevada vigorositat, de bon desenvolupament. La capçada és arrodonida, de brancam i fullam dens. És bo de distingir per la coloració de la collita de  les  figues  flors i  també  les  agostenques que maduren sobre la figuera on destaca per l’enrogiment de la meitat inferior de les figues, d’un elevat rendiment productiu i un període de collita mitjà.

Les figues flors i  les  agostenques són ovades prou còniques, de color variable, barrejant verd groguenc a la part superior amb roig de la part basal. Són simètriques i uniformes, i presenten un bon percentatge de siconis emparellats, i un molt baix percentatge de formacions anormals. La pell és de gruixa mitjana, amb una abundant pilositat, visible a simple vista, poc clivellada. La polpa és de sabor poc dolç i de color roig pàl·lid, amb aquenis molts, i petits. Presenten una molt difícil abscisió del peduncle i una mitjana facilitat de pelada, el peduncle és gairebé inexistent i difícilment es desprèn de la branca. Són molt resistents a les pluges, i al transport, poc sensibles al badament, i amb molt poca facilitat de despreniment. Són figues que gairebé s’aprofitaven per als porcs.

Les fulles són majoritàriament trilobades i amb menys d’unilobades. Tenen els marges serrats poc marcats, pilositat apreciable al revers, i l’angle peciolar agut.