Porquenca blanca
Figuera - Ficus carica
Origen de la varietat


La figuera descrita està ubicada al figueral de Son Mut Nou, i la figuera mare pertany a la col·lecció de Míner,  de  Josep  Sacarès  i  Mulet. Actualment no  es  coneix cap  indret on  es  cultiva com  a  arbre  productiu.


 

Descripció de la varietat

L’arbre adquireix un bon desenvolupament, amb una elevada vigorositat, copa tornejada, de brancatge dens i fullatge moderat però uniforme. Té un bon creixement anual dels brots, i presenta dues collites, una de figaflors i una altra de figues molt primerenques. És un arbre bastant fecund, amb dues collites molt prolífiques i un període de recol·lecció mitjà-alt.

Les figaflors són ovoidals, grans, simètriques i uniformes, amb el color de la pell d’un verd lluent, poc solcades. Les figues són urceolades, també molt grans, simètriques i uniformes, amb el color de la pell verd groguenc, i bastant solcades en plena maduresa.

Figaflors i figues tenen la pell prima, de textura mig aspre al tacte, tenen una difícil abscisió del peduncle i una mitjana facilitat de pelat, no presenten fruits aparellats i algunes formacions anormals. La polpa és de color vermell blanquinós, bastant dolça, empallegosa i sucosa, aquenis en gran quantitat i bastant grans. Són molt sensibles a les pluges, al transport i a l’agriament, poc susceptibles al despreniment, i bastant sensibles a la mosca de la fruita, al tenir la pell tan blana i per la precocitat de la collita d’agost, l’insecte es troba el medi més idoni.  

La  varietat es  apreciada  per  la  seva precocitat i  mida de  la  figa.

Les fulles són trilobulades i unilobulades, en alt percentatge, de marges serrats i angle peciolar agut.

Usos i coneixements
Consum animal i humà
La fusta de la figuera s'emprava per fer bandes i pots pels carros i per fusta d'embarcacions
Observacions
La varietat Porquenca blanca és poc cultivada i poc coneguda. No desmereix com a figa fresca, tot i que el seu nom pot induir al contrari.

Altra varietat molt antiga, quasi be desapareguda del conreu de les Illes. Una característica molt definitòria es la gran diferència de forma entre la figaflor i la figa. Aixi, la figaflor es urceolada, grossa, i la figa es ovoïdal, molt mes grossa.

La varietat esta en greu risc de desaparèixer del cultiu de Mallorca , a la zona allà on es conreava, pràcticament es troba molt localitzada a alguns indrets a son Barbut a Campos.
Caràcters morfològics de la varietat

Fenologia
Data inici de la brotació 12-18 de març
Distribució de la collita Figaflors i figues agostenques
Inici de la maduració Mitjana (1-15 d'agost) (4 d'agost)
Plena maduresa de les figaflors Tardana (16-30 de juny) (16 de juny)
Plena maduresa de les figues Mitjana (11-31 d'agost) (10 d'agost - 15 de setembre)
Període de collita (dies) Mitjà (21-40 dies) (30 dies)
Data d'abscisió de fulles 23-29 de setembre

Arbre i ramificació
Hàbit de creixement Obert
Vigor Molt elevat
Port Espargit
Ramificació Dominància apical absent, desenvolupament lateral present
Densitat de ramificació Densa
Forma del borró terminal Cònica
Color del borró terminal Verd
Emissió de brots de l'arbre Nul·la
Llargària dels brots (cm) Curta (< 10 cm) (5-8)
Diàmetre dels brots (mm) Prim (< 10 mm) (8,91)
Color dels brots Marró tacat de verd
Tendència a emetre tanyades Nul·la
Presència de bonys nodals A la soca i les branques

Fulla
Nombre de fulles/brot 7,78
Nombre de lòbuls Enteres i trilobades
Amplada de la fulla (cm) 18,3
Llargària de la fulla (cm) 17,8
Presència de dents als lòbuls Presents
Marges dels lòbuls Serrat
Sinus peciolar Obtús (100-120 graus)
Densitat de pèls a l'envers Escassa
Densitat de pèls al revers Escassa
Llargària del pecíol (cm) Mitjana (5-8 cm) (6,83)
Diàmetre del pecíol (mm) 4,77
Secció del pecíol Redona
Color del pecíol Verd groguenc

Fruit
Forma segons la situació del diàmetre màxim Ouada
Forma (I= amplada/llargària) Globosa o circular (I = 0,9-1,1)
Percentatge de siconis emparellats (%) 0
Pes (g) 57,35
Amplada del fruit (mm) Mitjana (38-49) (45)
Llargària del fruit (mm) Llarga (52-70) ( 56)
Uniformitat de les dimensions Uniforme
Simetria Simètric
Diàmetre de l'ostíol (mm) 3-5
Gota a l'ull Absent
Grandària de les esquames Petita
Color de les esquames (Blanquinoses)
Color del peduncle del fruit Verd fort
Forma del peduncle Troncocònic
Llargària del peduncle (mm) 5-10
Formacions anormals (%) 0
Abscició del peduncle Difícil
Facilitat de pelada Molta
Costelles Poc marcades
Clivells Presents
Forma dels clivells Longitudinal (fines)
Gruix de l'epidermis (mm) Prim (<0,3)
Textura de l'epidermis Mitjana
Color de fons de l'epidermis Verd groguenc
Color de l'albedo Blanquinó
Color de la polpa Vermell blanquinós
Cavitat interna Grossa
Quantitat d'aquenis Molts
Sabor Sucós i dolç
Consistència del fruit Molt blana

Característiques de les figues seques
Color Fosc
Període d'assecament Curt (<8 dies) (7 dies)

Caràcters agronòmics
Eficiència productiva (núm. fruits/brot) 3,58
Rendiment per arbre Elevat
Resistència al transport Mitjana
Resistència a agrit Susceptible
Resistència a badament Susceptible
Conservació
Tipus Illa Municipi Ubicació
Ex situ Mallorca Llucmajor Col·lecció de fruiters a Son Mut Nou
Ex situ Mallorca Santa Margalida Col·lecció de fruiters a Son Real
Acreditació bibliogràfica
Objecte Autors Títol Editorial Arxiu Any
Llibres i altres monografies Pons Bocana, M. Les figueres a les Illes Balears. Camp d’experimentació de Son Mut Nou (Llucmajor) 2009
Característiques agronòmiques
Calendari de sembra o plantació al lloc d’origen
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Sembra al sòl X X X X X
Planter X X X
Transplantament X X
Floració X
Recol·lecció X X
Marc de plantació
X Y
7m 7m
Característiques agronòmiques
Maneig
Entutorat
Altres varietats de la mateixa espècie
Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera
Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
C/ d'Eusebi Estada, 145 07009 Palma
Telèfon 971176084 irfap@caib.es